El Manchester United supera amb solvència l'Arsenal (1-3) i es converteix en el primer finalista de la Champions
Ja es coneix el primer finalista de la Champions 2008-2009. El Manchester United va guanyar amb comoditat l'Arsenal a l'Emirates Stadium (1-3) i defensarà la seva corona europea a Roma. Els diables vermells es van avançar ben d'hora, en el minut 8, gràcies a Park. Quatre minuts després, un míssil de Cristiano Ronaldo en un llançament de falta va glaçar les esperances dels "gunners". I el mateix portuguès feia el tercer en el 60, després de completar un contraatac de manual. Van Persie, de penal, va fer el gol de l'honor de l'equip londinenc.
Havia de ser un gran dia per a un vailet de 19 anys, Kieran Gibbs, que jugava de lateral esquerre per la lesió de Clichy. Però Gibbs va acabar el partit volent que se l'empassés la terra. Una pífia en el minut 8 va servir en safata el 0 a 1, i mitja eliminatòria, al Manchester United, gràcies al gol de Park. El tret de gràcia als "gunners" el va donar un convidat més habitual, Cristiano Ronaldo, amb una falta que va superar l'exporter del Sabadell Almunia. Però es jugava tot just el minut 12. L'expectativa d'una semifinal apassionant estava liquidada, i l'Arsenal va desaparèixer de la gespa. Fins i tot Wayne Rooney va poder fer el tercer en el minut 17, però Almunia va respondre bé. L'equip d'Arsène Wenger va donar fins al descans la imatge d'un equip impotent i derrotat i, de Cesc, només es va poder veure un cop de cap innocent en el minut 30.
A més, molts dels decebuts seguidors locals no van veure els primers minuts del segon temps, perquè hi va haver una alarma de seguretat a la seva zona. Al camp, va continuar el control total per part del Manchester United, amb un Cristiano Ronaldo estel·lar. Primer, posant a prova Almunia. I després, culminant un contraatac que s'hauria d'ensenyar a l'escola. Cop d'esperó del portuguès, conducció de Park en velocitat, passada cap a Wayne Rooney i assistència final, amb una definició demolidora, de Cristiano.
Fins i tot, Ferguson va poder substituir tranquil·lament Rooney i Evra, que estaven amenaçats de suspensió. Però el United no va poder evitar un contratemps imprevist i important; Fletcher, un puntal al mig del camp, va ser expulsat per un penal sobre Cesc Fàbregas, si més no discutible. Van Persie el va transformar en l'1 a 3 final.
Feia 24 partits que el United no perdia en Champions, i 5 anys que l'Arsenal no perdia a casa en la mateixa competició. L'estadística guanyadora va ser la del Manchester, que ja és camí de Roma.
A més, molts dels decebuts seguidors locals no van veure els primers minuts del segon temps, perquè hi va haver una alarma de seguretat a la seva zona. Al camp, va continuar el control total per part del Manchester United, amb un Cristiano Ronaldo estel·lar. Primer, posant a prova Almunia. I després, culminant un contraatac que s'hauria d'ensenyar a l'escola. Cop d'esperó del portuguès, conducció de Park en velocitat, passada cap a Wayne Rooney i assistència final, amb una definició demolidora, de Cristiano.
Fins i tot, Ferguson va poder substituir tranquil·lament Rooney i Evra, que estaven amenaçats de suspensió. Però el United no va poder evitar un contratemps imprevist i important; Fletcher, un puntal al mig del camp, va ser expulsat per un penal sobre Cesc Fàbregas, si més no discutible. Van Persie el va transformar en l'1 a 3 final.
Feia 24 partits que el United no perdia en Champions, i 5 anys que l'Arsenal no perdia a casa en la mateixa competició. L'estadística guanyadora va ser la del Manchester, que ja és camí de Roma.
