El Brexit pot fer que els esportistes britànics ocupin plaça d'extracomunitaris

El gal·lès Gareth Bale haurà d'ocupar plaça d'estranger si continua en la Lliga espanyola un cop sigui efectiva la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, després del resultat favorable del referèndum, en el qual un 52% dels ciutadans britànics va votar a favor d'abandonar-la i un 48% de continuar-hi.

Tot i que el tractat de la Unió Europea preveu el cas de la retirada d'un estat i el text concedeix un termini de dos anys prorrogables per pactar la separació, el resultat ha generat, a més d'un impacte global, moltes incerteses sobre les conseqüències, que s'estenen al món de l'esport i especialment al futbol i a moltes altres disciplines d'equip, ​​en les quals els jugadors comunitaris van deixar d'ocupar plaça d'estranger des del cas Bossman.

Aquella sentència judicial va revolucionar el món del futbol per la denúncia d'un modest jugador belga que volia alliberar-se d'un contracte que li impedia jugar a França. El 15 de desembre del 1995, el Tribunal de Justícia de la UE va declarar il·legals les indemnitzacions per traspàs i les quotes de jugadors estrangers comunitaris.

La sentència va obrir la porta a nombrosos fitxatges en lligues europees com l'espanyola, on el límit d'estrangers és de tres per plantilla, al marge dels jugadors de la UE, com Bale, que deixarà de ser comunitari.

Els esportistes d'Escòcia, Gal·les, Anglaterra i Irlanda del Nord, les quatre nacions que integren el Regne Unit, i que juguen en lligues de la UE afronten ara un període d'incertesa, igual que tots els comunitaris que ho fan en la Premier anglesa o en la lliga escocesa, que també es poden veure afectades si es redueix l'arribada de jugadors d'altres països.

La lliga anglesa és el mirall en què es mira la Primera Divisió espanyola, per la seva capacitat de generar ingressos, que amb la nova situació se'n pot ressentir si els clubs deixen d'incorporar futbolistes comunitaris. Ara per ara, professionals com De Gea, Pedro, Silva o Bellerín no tindrien clar el seu futur a mitjà termini.

Aquest mateix divendres, la UE ha demanat al Regne Unit que iniciï el procés de retirada del grup comunitari "al més aviat possible" per no allargar "innecessàriament la incertesa", que sol ser un factor molt negatiu en l'àmbit polític i, sobretot, en l'econòmic (la notícia ha sacsejat els mercats internacionals des de primera hora del matí).

En l'àmbit futbolístic, la inestabilitat també podria afectar la pròxima Eurocopa, la del 2020. Encara que moltes de les 55 associacions de la UEFA no són membres de la UE, Londres va ser escollida seu de la final del pròxim europeu, que es disputarà en 13 ciutats del continent per celebrar el seixantè aniversari de la competició. Glasgow també figura entre les localitats amfitriones.

Un altre aspecte que es veurà alterat són els fitxatges de jugadors menors que han desenvolupat la seva carrera en clubs anglesos, ja que la normativa de la FIFA sobre l'estatut i la transferència de jugadors només permet traspassar menors -de més de 16 anys- a clubs de l'espai econòmic europeu.

L'adscripció de la gran Bretanya a l'Espai Econòmic Europeu, però, evitaria tots aquests problemes als futbolistes que podrien seguir gaudint de la lliure circulació europea tot i que el país no fos membre de la Unió Europea. Aquesta és la situació de Noruega.