Casilla, un retorn merescut i convincent a la porteria de l'Espanyol
Kiko Casilla va debutar aquesta temporada a la Copa, però una expulsió al camp del Còrdova li va impedir jugar el següent partit. Contra el Barça, la seva presència va ser testimonial i contra el Sevilla, per fi, va poder demostrar que té fonaments i virtuts per suplir amb garanties el lesionat Cristian Álvarez. Dimarts, contra el Mirandés, tindrà una nova ocasió per defensar de titular la porteria blanc-i-blava. Als seus 25 anys, torna a assaborir el fet de jugar a la màxima categoria després de tres temporades de cessions en equips de Segona Divisió.
El de Sevilla va ser un partit més, però tot el contrari per a Kiko Casilla: era el seu debut com a titular a la lliga aquesta temporada. I va convèncer. Va resoldre de forma brillant les situacions més compromeses (un xut a boca de canó de Cáceres i un altre de creuat de Reyes) i d'altres en què calia conservar la calma per la pressió dels contraris, com a l'hora de jugar amb el peu per cessions de companys.
Per al porter tarragoní, "contra el Sevilla ja s'ha vist un altre porter". De fet, en la seva primera aparició aquest curs, en l'anada de vuitens contra el Còrdova, no va poder lluir gaire per culpa de la seva expulsió a l'inici de la segona part. No va poder jugar la tornada a Cornellà-el Prat, però sí uns minuts en el derbi per la lesió de Cristian Álvarez als últims minuts. Casilla destaca l'actitud del seu company, que té feina de recuperació encara per dues setmanes més: "Durant tota la setmana em va animar i em va dir que ho faria molt bé". I l'argentí va encertar plenament perquè el tarragoní va superar el test de Sevilla amb nota alta.
Ara, el Mirandés
El Kiko, de 25 anys, és tot un lluitador del futbol. Ha fet un màster en equips de Segona A (Cadis i Cartagena) durant tres anys i ha tornat a l'Espanyol molt més format, més sòlid. Un porter de futur, sens dubte. Dimarts, contra el Mirandés, Cornellà-el Prat podrà veure'l des de l'inici sota els pals. Serà el primer pas per intentar posar els peus a les semifinals d'un torneig que il.lusiona com mai els de Pochettino i que excita els amants de les sèries matemàtiques més periquitos (els últims títols de Copa van ser el 2000 i el 2006. Per lògica, el 2012 seria el següent). I, probablement, alguns aficionats recordaran que el setembre de 1991, l'Espanyol i el Mirandés ja es van trobar a la Copa del Rei. Era la primera ronda i els homes aleshores entrenats per Petrovic van empatar a 1 a Miranda de Ebro (va marcar Xavi Escaich) i a la tornada, a Sarrià, un 4-0 va posar els periquitos a la següent ronda. Aquell dia van golejar Ángel Luis en dues ocasions, Magic Díaz i Manolo, que jugava a l'Hospitalet, el filial blanc-i-blau d'aquella època.
Per al porter tarragoní, "contra el Sevilla ja s'ha vist un altre porter". De fet, en la seva primera aparició aquest curs, en l'anada de vuitens contra el Còrdova, no va poder lluir gaire per culpa de la seva expulsió a l'inici de la segona part. No va poder jugar la tornada a Cornellà-el Prat, però sí uns minuts en el derbi per la lesió de Cristian Álvarez als últims minuts. Casilla destaca l'actitud del seu company, que té feina de recuperació encara per dues setmanes més: "Durant tota la setmana em va animar i em va dir que ho faria molt bé". I l'argentí va encertar plenament perquè el tarragoní va superar el test de Sevilla amb nota alta.
Ara, el Mirandés
El Kiko, de 25 anys, és tot un lluitador del futbol. Ha fet un màster en equips de Segona A (Cadis i Cartagena) durant tres anys i ha tornat a l'Espanyol molt més format, més sòlid. Un porter de futur, sens dubte. Dimarts, contra el Mirandés, Cornellà-el Prat podrà veure'l des de l'inici sota els pals. Serà el primer pas per intentar posar els peus a les semifinals d'un torneig que il.lusiona com mai els de Pochettino i que excita els amants de les sèries matemàtiques més periquitos (els últims títols de Copa van ser el 2000 i el 2006. Per lògica, el 2012 seria el següent). I, probablement, alguns aficionats recordaran que el setembre de 1991, l'Espanyol i el Mirandés ja es van trobar a la Copa del Rei. Era la primera ronda i els homes aleshores entrenats per Petrovic van empatar a 1 a Miranda de Ebro (va marcar Xavi Escaich) i a la tornada, a Sarrià, un 4-0 va posar els periquitos a la següent ronda. Aquell dia van golejar Ángel Luis en dues ocasions, Magic Díaz i Manolo, que jugava a l'Hospitalet, el filial blanc-i-blau d'aquella època.
