Carles Moyà anunciarà aquesta tarda la retirada definitiva del tenis
Carles Moyà anunciarà aquesta tarda la retirada definitiva del tenis. Tot i que ja estava una mica apartat de les pistes, el tenista balear encara disputava algun torneig menor. De fet, ahir, encara va compartir entrenament amb Rafa Nadal, com ha fet centenars de vegades des que l'avui número 1 del món va començar a despuntar. La setmana que ve, l'ATP li farà l'últim homenatge al Masters de Londres com a reconeixement a 15 anys de dedicació professional a l'esport de la raqueta.
Carles Moyà saltava a la fama el 1997 quan es va plantar sorprenentment en la final de l'Open d'Austràlia. El seu tenis, tan elegant com demolidor, va ser insuperable per a homes com Boris Becker o Michael Chang, dos dels grans jugadors del moment, absolutament sorpresos pel rendiment del mallorquí sobre pista dura. El "look" de Moyà, que aleshores tenia 21 anys, amb el cabells llargs i cinta al cap, va fer esclatar l'anomenada "moyamania".
El caràcter tranquil a la pista i a fora ha estat la clau dels èxits del predecessor de Rafael Nadal. El 1998 va guanyar l'únic Grand Slam de la seva carrera a Roland Garros, contra Àlex Corretja. Aquell any, però, va acabar amb decepció, perquè es va quedar a les portes de guanyar el Masters. El va perdre contra el mateix Corretja, després de desaprofitar un avantatge de dos sets a zero.
El març del 99 va arribar al cim del rànquing mundial. Va ser el primer espanyol en aconseguir-ho. Però un any després, nova decepció important: es va quedar fora de l'equip que va guanyar la Copa Davis del Sant Jordi. No va voler entrar en polèmiques.
Quatre anys més tard es treia l'espina al guanyar la preuada competició a Sevilla, com a líder de l'equip, on ja va tenir una presència destacada Rafael Nadal. Els últims anys, les lesions l'han anat apartant de l'elit mundial, fins que el 2009 es va operar del meluc. Al maig del 2010 va jugar el seu últim partit oficial. Va ser a Madrid, on aquesta tarda dirà adéu a 15 anys de professional.
El caràcter tranquil a la pista i a fora ha estat la clau dels èxits del predecessor de Rafael Nadal. El 1998 va guanyar l'únic Grand Slam de la seva carrera a Roland Garros, contra Àlex Corretja. Aquell any, però, va acabar amb decepció, perquè es va quedar a les portes de guanyar el Masters. El va perdre contra el mateix Corretja, després de desaprofitar un avantatge de dos sets a zero.
El març del 99 va arribar al cim del rànquing mundial. Va ser el primer espanyol en aconseguir-ho. Però un any després, nova decepció important: es va quedar fora de l'equip que va guanyar la Copa Davis del Sant Jordi. No va voler entrar en polèmiques.
Quatre anys més tard es treia l'espina al guanyar la preuada competició a Sevilla, com a líder de l'equip, on ja va tenir una presència destacada Rafael Nadal. Els últims anys, les lesions l'han anat apartant de l'elit mundial, fins que el 2009 es va operar del meluc. Al maig del 2010 va jugar el seu últim partit oficial. Va ser a Madrid, on aquesta tarda dirà adéu a 15 anys de professional.
