Borja Iglesias: "No ens posem sostre"
El "Panda" explica, en una entrevista a TV3, les claus de l'Espanyol de Rubi: confiança, ambició i un joc versàtil
En la vida tot té un ritme. I en la de Borja Iglesias, el ritme el marquen els gols i el tema "Panda", del raper Designer. Era la música que motivava el vestidor del filial del Celta, que es feia dir "Panda Team"..., i que ha acabat donant nom al seu golejador: "Panda", per sempre.
"A la gent li agrada, això del "Panda". Els fa gràcia. Per mi, és fantàstic, perquè és una manera de recordar tot un grup que em va ajudar a donar un pas endavant molt important. Què bonic, oi?".
De moment, set gols i peça clau en l'esquema de Rubi per justificar el fitxatge més car de la història de l'Espanyol, 10 milions d'euros. La direcció esportiva i el tècnic tenien clar que era una aposta guanyadora. Rubi va manifestar, després del partit contra l'Athletic Club, que, per Borja, "fer gols és el més habitual; ho veu normal, ell".
"És bonic que diguin això de tu, i més el teu tècnic... M'ajuda, m'ajuda. Ell em va demanar que gaudís, que fos jo i que a partir d'aquí podria créixer. I que tu arribis i et donin aquest missatge... Crec que més fàcil no t'ho poden fer".
La responsabilitat d'omplir el buit de Gerard Moreno no li ha pesat. El nou 7 periquito afronta tots els reptes amb naturalitat. A aquest Espanyol, que agrada i convenç, no li veu sostre.
"Cap, jo crec que cap. A dia d'avui, no pensa ningú en posar-se sostre o límits... Tots pensem a anar cap endavant i veure on ens col·loca el temps. Tenim ganes de fer més coses".
Per on passa el "Panda", hi deixa empremta. A Vigo, a Saragossa i, ara, a Barcelona, sempre pròxim a l'aficionat. Memòria d'un que, de petit, va ser caçaautògrafs.
"Intento ser proper. Quan jo ho vivia a l'altre cantó m'agradava la proximitat, que els jugadors tinguessin detalls... L'aficionat de l'Espanyol és una minoria, oi?, però tot es viu amb tanta intensitat i amb tanta estima que tot plegat és molt gran".
Efectiu, ambiciós, generador d'energia positiva i, sempre, des de la més absoluta senzillesa. Borja somriu amb pas ferm.