Trump, un pèssim estrateg, mentre que Putin avança i aprofita el canvi climàtic

Francesc Mauri
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Mentre Donald Trump té uns assessors que "desbarren" i creuen "interessadament" que hem d'apostar pel carbó, Vladímir Putin ja fa anys que va apostar per construir la planta més moderna de gas liquat a la península de Iamal, a la riba de l'Àrtic, per extreure el gas siberià. Fa poques setmanes, Vladímir Putin la va presentar, des de la mateixa planta.

Des d'una naviliera s'han difós les imatges del que ha estat la navegació, en ple mes de desembre, per la ruta àrtica. Un gegantí "tanker", un gran transportador de gas, va fer la ruta entre Corea del Sud i França sense l'ajuda de cap trencaglaç. És la primera vegada que es pot navegar per aquesta zona, en ple desembre i sense l'ajuda d'un trencaglaç.

Això confirma que l'escalfament global és contundent i -el que és més perillós- molt ràpid. No cal dir que qualsevol accident que hi hagués a la zona seria nefast per al fragilíssim medi ambient.

El desglaç de l'Àrtic és un trist indici de l'escalfament global. De fet, les previsions que es feien cap a l'any 2000 no s'han complert i s'han vist superades per un creixement més intens i més ràpid del que pronosticaven els models més pessimistes.

Aquesta ruta permet anar des del sud-est asiàtic fins a Rotterdam o Hamburg en 10 dies menys respecte de la ruta per Suez i el Mediterrani. Ara es triga 35 dies, pagant peatge al canal de Suez, aguantant els temporals de l'estret de Gibraltar i, sobretot, l'Atlàntic. Per l'Àrtic, la ruta ara mateix no és gens fàcil. Amb un vaixell sense casc reforçat, malament, perquè hi pot haver trossos de gel imprevistos. Els ports àrtics són gairebé secrets i militaritzats, i no tenen serveis normalitzats. Això, evidentment, pot canviar en 15 o 20 anys. Llavors arribaria la mala notícia per als contenidors de Barcelona i Tarragona que aspiren a ser distribuïts per Europa. En el cas de Barcelona, principal "hub", o distribuïdor del sud d'Europa, la nova ruta podria perjudicar el futur de la ciutat pel que fa a la logística de contenidors. Tot i que ara també hi ha impediments locals, perquè actualment l'operadora Renfe només té dues locomotores d'amplada europea a tot l'Estat.

Com es pot veure, l'anomenat "escalfament global" o "canvi climàtic" és rapidíssim, i no tan sols té conseqüències mediambientals. Del que ha fet Vladímir Putin se'n diu "geoestratègia amb visió de futur". Millor o pitjor, és clar que el canvi climàtic és una realitat.

VÍDEOS RELACIONATS