Riu Ter a la capçalera de Sau (Carles Roma)
Riu Ter a la capçalera de Sau (Carles Roma)

Sequera a Catalunya, un mal crònic

Néstor GómezActualitzat

La sequera és present en el clima mediterrani i s'agreujarà al llarg del segle XXI

Les pluges i les grans nevades de les darreres setmanes estan esborrant el fantasma de la sequera que arrosseguem dels darrers 4 anys. Unes pluges que han elevat les reserves d'aigua dels embassaments de les conques internes del 40%, situació de prealerta, a l'actual 55%. Però la sequera a Catalunya és un mal crònic que tornarà. Estem preparats?

Sequera o aridesa

La sequera és una falta d'aigua temporal per una reducció dràstica de les precipitacions, és el risc natural silenciós que afecta més persones i que té l'impacte econòmic més gran de tot el planeta. Sequera i aridesa no són sinònims. La sequera és una falta de precipitació durant un període de temps, és un fet inusual, i forma part dels trets característics del clima d'un indret. En canvi, l'aridesa és l'estat habitual d'un territori, com passa en zones semidesèrtiques, on la falta de pluja és el que predomina.

La darrera gran sequera a Catalunya

La sequera del 2008 va ser la pitjor dels darrers 80 anys a Catalunya. Es va iniciar l'abril de 2007 i va acabar el gener del 2009, amb la derogació del decret de sequera que hi havia activat. La falta de pluges es va notar molt a les capçaleres dels principals rius del país, amb 15 mesos de precipitacions minses. Les reserves d'aigua dels embassaments del Ter i el Llobregat van caure fins a situar-se a l'entorn de només el 20%, amb unes reserves a les conques internes que es van desplomar fins els 21,06%. Un fet rellevant i que denota la importància i la magnitud de la situació de falta d'aigua va ser la publicació de més de 4.000 articles relacionats amb la sequera en només dos mesos, abril i maig del 2008.

De sequeres n'hem tingut a cabassos; la més extrema es va donar entre el 1812 i el 1824. De fet, dels cinc anys més secs des del 1786 fins ara, quatre es troben entre el 1813 i el 1823. L'any més sec des que se'n tenen registres a Barcelona va ser l'any 1817, amb només 216 l/m², un terç del que plou normalment al llarg de tot un any.

El futur de les sequeres a Catalunya

Totes les projeccions fetes per a aquest segle mostren un possible increment de la sequera. Al llarg del segle XX, les precipitacions no han variat gaire, si bé des del 1960 fins al 1990 hi ha una petita tendència a la baixa. La tendència per als propers decennis és que les pluges d'estius es redueixin un 20% i, en canvi, les de l'hivern augmentin un 10%. A diferència del que passa amb la temperatura esperada per a aquest segle XXI, d'un escalfament clar a tot el planeta, en el cas de les precipitacions no és tan evident ni tan significatiu. El que sí que s'espera en el clima mediterrani és que es redueixi el nombre de dies de pluja a l'any. Una concentració de dies de pluja que duran molta aigua; les pluges torrencials augmentaran de freqüència. Plourà pocs dies però amb molta intensitat.

Anar al contingut