Rècords de calor mundial al mes de juliol

Alberto Alcántara
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord ha estat marcat per condicions meteorològiques extremes: onades i rècords de calor, sequeres i precipitacions extremes amb conseqüències catastròfiques. El cas de la temperatura és significatiu, perquè tot indica que 2018 tornarà a ser un dels anys més calorosos mai registrats.

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha fet balanç del mes i de juliol i conclou que la calor extrema registrada és coherent amb els efectes esperats del canvi climàtic, que és una realitat que es consolida dia rere dia.

Situació de bloqueig

El següents mapes representen l'anomalia de temperatura entre les tres primeres setmanes de juliol i la mitjana del mateix període entre els anys 1981-2010, a nivell global i al continent europeu. En tons vermells, les temperatures més altes del normal, amb valors d'entre pocs graus fins a més de 10 ºC de diferència respecte a la normal.

La persistència d'altes temperatures en algunes regions, com en el nord d'Europa, es deu a un sistema d'altes pressions estacionari. És una situació comuna durant l'estiu en els dos hemisferis. Segons indiquen molts estudis, l'escalfament global i l'augment de la temperatura de la superfície del mar contribueixen a alterar la circulació atmosfèrica i a provocar més d'aquestes "situacions de bloqueig".

Pel que fa a la temperatura, aquestes han estat algunes de les conseqüències registrades en la primera part de l'estiu:

Sequeres i calor al nord d'Europa

Durant el mes de juny i una bona part del mes de juliol, el nord d'Europa ha registrat temperatures molt per sobre de la mitjana. L'agost, en canvi, ha començat amb una onada de calor pel sud del continent.

L'onada de calor a Escandinàvia va fer pujar la temperatura fins als 30 ºC al Cercle Polar Àrtic. El 17 de juliol es van registrar temperatures rècord de 33,5 ºC a Badufoss (Noruega) i 33,5 ºC a Kevo (Finlàndia). A més, Makkaur, a l'extrem nord de Noruega, van tenir un rècord de temperatura  mínima (25,2 ºC registrats el 18 de juliol).

Finlàndia va viure el mes de juliol més calorós des que hi ha registres, segons les dades de l'Institut Meteorològic de Finlàndia. Els impactes de la calor i la sequera han estat múltiples, en la salut i en l'agricultura.

A més a més, la temperatura de l'aigua dels llacs i del Bàltic han estat entre 5 i 6 °C per sobre del normal, fet que ha propiciat la proliferació de bacteris més intensa registrada en les últimes dècades. No només ha passat a Finlàndia, també a Polònia.

A Suècia es van produir els pitjors incendis forestals de l'era moderna, amb prop de 50 incendis a mitjans de juliol.

A Irlanda es van registrar màximes superiors als 25 ºC durant més de 5 dies consecutius. El Regne Unit va patir l'inici de l'estiu més sec, amb tan sols 47 mm registrats entre l'1 i el 16 de juliol. L'Oficina Meteorològica del Regne Unit ha afirmat que el mes de juliol va ser el tercer més càlid mai registrat.

A França es va batre un rècord amb més de 10 dies de temperatura mínima per sobre de 20 ° C.

Armènia va patir una onada de calor del 29 de juny al 12 de juliol. La temperatura mitjana diària va estar entre 4 i 7 °C per sobre del normal, amb valors anòmals de més de 9 °C en algunes regions.  El 12 de juliol al poble d' Areni es va registrar un nou rècord de 42,6 °C.

Àsia i Àfrica

El Japó va registrar un mes de juliol històric: el més calorós mai registrat a l'est del Japó i el segon més calorós a l'oest. El 23 de juliol es van registrar 41,1 ºC a Kumagaya, un nou rècord de temperatura diària.

L'Administració Meteorològica de Corea també va confirmar una situació de calor anòmala, amb una onada de calor que s'ha mantingut fins a l'agost, i que ha batut diversos rècords absoluts.

Al juny i principis de juliol, les temperatures van ser extremadament altes en gran part del nord de Sibèria. Es van registrar temperatures de més de 30 ºC durant més de cinc dies.  A la regió de Krasnoyarsk es van registrar anomalies diàries de 7 ºC per sobre de la mitjana i els incendis van afectar prop de 80 000 hectàrees de bosc.

El 5 de juliol es va registrar una temperatura màxima de 51,3 ºC a Ouargla, situada a la part algeriana del desert del Sàhara. És probable que sigui la temperatura fiable més alta mai registrada a l'Àfrica.

El 28 de juny, la temperatura nocturna no va baixar dels 42,6 ºC a Qurayyat, a la costa d'Oman. Encara que la temperatura mínima més alta no s'inclou actualment com una categoria a l'Arxiu de Fenòmens Meteorològics i Climàtics Extrems de l'OMM, es creu que aquesta hauria estat la mínima més alta mai registrada per un termòmetre.

Entre el 3 i el 10 de juliol diverses zones del nord d'Àfrica van patir una onada de calor i al Marroc es va registrar una temperatura rècord de 43,4 ºC a Bouarfa.

Estats Units i Canadà

El 8 de juliol, l'estació meteorològica de Furnace Creek, al parc nacional de la Vall de la Mort de Califòrnia (Estats Units), va registrar una temperatura de 52 ºC. L'estació manté el rècord de la temperatura més alta registrada a la Terra, amb 56,7 ºC registrats el 10 de juliol de 1913. El 30 de juliol es va establir un nou rècord de temperatura nocturna a la Vall de la Mort: la mínima no va baixar dels 39,4 °C

Altres zones de Califòrnia també es van veure afectades per una calor extrema. A Chino, prop de Los Angeles, es va assolir la temperatura rècord de 48,9 ºC. A l'aeroport de Burbank també es va registrar el rècord amb els 45,6 ºC del 6 de juliol, segons el Servei Meteorològic Nacional dels Estats Units. I el dia 23, va caure el rècord històric a Waco (Texas), amb 45,6 °C.

El temps càlid i sec va contribuir al fet que es produïssin incendis forestals destructius, especialment en els estats de l'oest del país.

Al Canadà, la combinació d'una onada de calor amb l'elevada humitat de la província del Quebec va causar desenes de morts que van afectar, sobretot, als sectors més vulnerables de la població i a la tercera edat. Per contra, en algunes parts de l'est del Canadà es va registrar un breu retorn de l'hivern, amb neu en algunes zones de Terranova i Nova Escòcia.

Relació amb el canvi climàtic

Els episodis extrems registrats al juny i juliol són compatibles amb els efectes previstos del canvi climàtic causat per les concentracions creixents de gasos d'efecte hivernacle.

El 65% d'una sèrie de 131 estudis publicats entre 2011 i 2016 al Butlletí de l' American Meteorological Society, mostra que aquesta probabilitat d'altes temperatures es veu molt afectada per les activitats antropogèniques. Pel que fa a temperatures altes extremes, la probabilitat que succeeixin s'ha multiplicat per deu o més vegades.

Segons un estudi recent, per a l'any 2100, tres de cada quatre persones a la Terra es podrien veure afectades per onades de calor almenys 20 dies a l'any, en el cas que les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuïn augmentant al ritme actual. Les ciutats són especialment vulnerables a causa de la seva gran densitat de població i a les activitats econòmiques que es duen a terme en elles.

 

 

 

TEMES:
Canvi climàtic

VÍDEOS RELACIONATS