Pluges de fang que ho empastifen tot

A casa nostra, la pluja acompanyada de fang no és un fet gaire estrany. El motiu és la presència de pols procedent del desert del Sàhara quan bufa vent des d'allà cap a nosaltres. Vent, això sí, en altura. El vent del sud entre els 3.000 i 9.000 metres és el responsable de portar-nos aquesta pols. Si hi ha precipitacions, les gotetes d'aigua o fins i tot els flocs de neu l'arrosseguen fins a la superfície i ho empastifen tot. Fa segles, hi ha cròniques escrites en què, a les pluges de fang, se les anomenava "pluges de sang", per la seva vermellor. Són freqüents a l'àmbit mediterrani i menys habituals a latituts altes. Hi ha constància, però, de pluges de fang fins a Polònia o els països escandinaus.

Bon dia #pinedaisland #plou #fang @meteopineda @meteomarccm @MeteoMauri @meteorac1 @ARAmeteo @AlfredRPico #324eltemps pic.twitter.com/kVrbUyQ1bf

— Francesc Millán (@francescmillan) October 25, 2016

L'Observatori Fabra de Barcelona és un dels que tenen més dades anotades sobre les pluges de fang. La freqüència anual se situa en 2,74 dies. L'estacionalitat de les pluges és clara. Molt baixa a l'hivern amb un 4,7% de dies, a la primavera un 46,5%, a l'estiu un 36% i a la tardor un 12,88%. Entre novembre i gener, és molt poc probable que en caiguin i, en canvi, l'abril i el maig és molt més probable. Una dada que denota que l'aire que acompanya les pluges de fang és càlid és la formació de boires quan hi ha precipitacions amb fang. En un 30% de les pluges de fang, el meteor de la boira les ha acompanyat.

Uns estudis a Suïssa o Alemanya posen de manifest l'augment d'aquest tipus de precipitacions en les darreres dècades. L'escalfament global i les situacions càlides que cada cop sovintegen més en serien les responsables.