L'estiu ja és aquí, guia astronòmica i curiositats

El canvi d'estació no coincideix amb el dia en què el sol surt més d'hora ni el que es pon més tard
Néstor Gómez
Cel nocturn a Pont de Bar (Josep M. Costa)

Cel nocturn a Pont de Bar (Josep M. Costa)

Dijous, 21 de juny, a les 12.07 h entrarem oficialment a l'estiu astronòmic. I aquest cop, ha coincidit amb la setmana més càlida del que portem d'any, amb temperatures que han tocat i superat els 34 ºC, la calor més tardana dels darrers 8 anys.

L'estiu arrenca amb el solstici, el dia en què el sol és més vertical sobre els nostres caps al migdia. És el dia en el qual al tròpic de Càncer el sol no projecta cap ombra i el dia en què es marca el cercle polar àrtic, la línia imaginària que fa la volta al casquet polar, de latitud més baixa, on el sol no es pon en 24 hores.

L'estació de l'estiu astronòmic és la més llarga de l'any amb una durada de 93 dies i 15 hores, per entrar el 23 de setembre a la tardor. Desmitifiquem falses creences:

  • No arriba sempre el mateix dia: el solstici d'estiu pot caure en tres dates, entre el 20 i el 22, si bé durant el segle XXI només es donarà entre el 20 i el 21.
  • No és el dia amb l'albada més d'hora ni amb la posta més tardana: és la nit més curta de l'any, el dia dura poc més de 15 hores, però no és el dia en què el sol surt més d'hora ni es pon més tard. El sol més matiner de l'any surt a les 6.17 hores entre els dies 11 i 18 de juny. I en canvi, la posta de sol més tardana es dona entre el 23 de juny i l'1 de juliol, a les 21.29 hores. El punt mitjà entre les albades més matineres i les postes més tardanes es troba el solstici d'estiu, el dia 21. La causa d'aquest desfasament és l'òrbita el·líptica a l'entorn del sol i l'eix de rotació de la Terra.
  • No fa més calor perquè siguem més a prop del sol: Qui marca les estacions de l'any no és pas la distància del sol a la Terra, sinó com incideixen els raigs sobre el planeta. Ara a l'estiu, els raigs de sol són més verticals a l'hemisferi nord i per això assolim les temperatures més altes de l'any. Més radiació significa més escalfor. De fet, d'aquí pocs dies la Terra es trobarà en el punt més llunyà del sol de l'any, serà el dia 6 de juliol a una distància una mica superior als 152 milions de quilòmetres, uns 5 milions de quilòmetres més que a principis de l'any.

Agenda astronòmica

  • - 28 de juny: primera lluna plena de l'estiu
  • - 6 de juliol: afeli, moment en què la Terra es trobarà a la màxima distància del sol, a uns 1.521 milions de quilòmetres.
  • - 27 de juliol: eclipsi total de lluna visible des d'aquí. Segona lluna plena de l'estiu
  • - 30 de juliol: Pluja d'estels, les delta Aquàrides.
  • - 11 d'agost: eclipsi parcial de sol, però haureu de viatjar al nord d'Europa per observar-lo.
  • - 12 d'agost: La famosa pluja d'estels, els Perseids, també anomenada "les llàgrimes de sant Llorenç".
  • - 26 d'agost: Tercera lluna plena d'estiu

(Fotografia de Montse Mora)

 

 

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES