Les males herbes juguen un bon paper als camps de cereal i milloren la biodiversitat

L'heterogeneïtat i la presència de males herbes té un impacte positiu en la biodiversitat, perquè afavoreix la presència d'insectes pol·linitzadors i d'ocells. És la conclusió principal d'un estudi de la Universitat de Lleida, publicat a la revista "Agriculture, Ecosystems & Environment".

Investigadors del grup de recerca de Malherbologia i Ecologia Vegetal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL han analitzat el percentatge de vegetació natural i l'estructura de les parcel·les a diversos llocs. Han treballat des de zones amb més vegetació natural, amb camps petits i formes irregulars (al Pallars Jussà) fins a paisatges dominats per grans camps amb marges lineals on la vegetació natural és escassa (a la Segarra i la Noguera).

Els investigadors han pogut observar que als camps de cereal de secà més heterogenis i amb més percentatge de determinades espècies de males herbes hi ha més insectes pol·linitzadors i ocells, i això afavoreix la biodiversitat, com explica Xavier Solé-Senan, l'investigador principal:

"L'heterogeneïtat del paisatge agrícola de secà afavoreix espècies de males herbes que promouen serveis ecosistèmics a un espectre ampli d'organismes millorant la biodiversitat. Tot això s'ha de tenir en compte en el context de declivi mundial de pol·linitzadors, com ara les abelles, per planificar les millors estratègies de conservació."

Segons l'estudi, un percentatge més alt de vegetació natural i la presència de certes espècies de males herbes proporciona diversitat de recursos alimentaris a molts ocells i constitueix un refugi i un hàbitat adequat per a la posta o la cria. A més, els camps amb formes irregulars sostenen plantes amb uns atributs florals que atreuen pol·linitzadors especialitzats.

Una conclusió és que l'esforç de mantenir un cert nivell de complexitat estructural en el paisatge afavoriria la conservació i la recuperació de la biodiversitat. Al mateix temps, l'estudi obre noves línies de recerca sobre la relació entre intensificació agrícola, paisatge i altres serveis dels ecosistemes.