Dades curioses i poc conegudes del solstici d'estiu

Les coses de vegades no són tan senzilles ni tan quadrades com sabem o com hem après de petits. Aquestes dades del solstici en són un bon exemple

Néstor GómezActualitzat

L'estiu no arriba sempre el mateix dia

De petits vam aprendre que les estacions de l'any començaven el dia 21, però en realitat la data fluctua entre el 21 i el 22, però també hi ha anys en què cau en el dia 20 o 23. Aquest any, l'arribada de l'estiu astronòmic serà el dia 21 a les 17.54 hores.

El solstici no coincideix amb l'albada més d'hora ni amb la posta més tardana

Un altra dada curiosa és que, si bé és cert que el solstici d'estiu és la nit més curta de l'any, amb poc més de 15 hores, no és el dia en què el sol surt més d'hora ni es pon més tard. Aquests dies som dins el període en el qual el sol surt més d'hora de l'any, a les 6.17 hores, entre l'11 i el 18 de juny. I en canvi, la posta de sol més tardana es dóna entre el 23 de juny i l'1 de juliol, a les 21.29 hores. El punt mitjà entre les albades i les postes dona com a resultat el solstici d'estiu, el dia 21.

L'estiu dura més que l'hivern

L'orbita de la Terra al voltant del Sol és el·líptica i el Sol no es troba just al mig, sinó una mica desplaçat cap a un dels extrems. Segons la posició del Sol i la Terra ens trobem en el periheli, mínima distància respecte al Sol, que es dona a principis de gener; o l'afeli, quan la distància és màxima entre tots dos, que tindrà lloc el proper 3 de juliol amb una distància de 1.521 milions de quilòmetres. Per aquest motiu, i com mana la segona llei de Kepler, la Terra es mou més a poc a poc al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'estiu i, per tant, la durada d'aquesta estació és més gran que la de les altres.

La calor no depèn de la distància al Sol

Qui marca les estacions de l'any no és pas la distància del Sol a la Terra, sinó com incideixen els raigs sobre el planeta. L'eix de rotació de la Terra està inclinat i per aquest motiu no sempre rebem la mateixa radiació solar durant l'any. Ara a l'estiu, els raigs de sol són més verticals a l'hemisferi nord i d'aquí que assolim les temperatures més altes de l'any. Més radiació significa més escalfor. És el moment de l'any que el sol no es pon per sobre del cercle polar àrtic i, coincidint amb el solstici, el sol arriba a la seva màxima alçada sobre l'horitzó. Tot el contrari passa a l'hemisferi sud, on són a l'hivern, tenen la radiació solar més baixa de l'any i no surt el sol per sobre del cercle polar antàrtic. Aquesta situació s'inverteix en el nostre hivern.

 

 

 

Anar al contingut