El Delta de l'Ebre necessita de 1,2 a 3,5 milions de tones més de sediments per frenar l'enfonsament

Les proves pilot realitzades al curs baix de l'Ebre i als canals de reg del Delta demostren que cal una aportació suplementària de sediments al riu d'entre 1,2 i 3,5 milions de tones anuals. És la conclusió d'un estudi presentant aquest divendres, en el marc del projecte europeu Life Ebro Admiclim.

El projecte, desenvolupat al llarg de quatre anys, planteja accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic al Delta de l'Ebre. El document ‘Accions per al Clima al Delta de l'Ebre' aposta per un procés transparent i participatiu  amb els actors socials, econòmics i les administracions, per reduir el possible impacte de la pujada del nivell del mar i la subsidència.

Mitjançant una gestió integrada de l'aigua, dels sediments i dels arrossars i zones humides es busca optimitzar l'elevació del sòl amb l'aportació de sediment  i de matèria orgànica, reduir l'erosió costanera, augmentar l'acumulació de carboni al sòl, minvar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i millorar la qualitat de l'aigua.

Retrocés de la costa de fins a 10 metres anuals

El Delta és un dels sistemes costaners més vulnerables al canvi climàtic de la Mediterrània i de tota la Unió Europea. Actualment hi ha una pèrdua de zones humides i d'arrossars degut a la regressió de la costa per la falta de sediments fluvials, que queden retinguts als embassaments de la conca.

El retrocés és superior als 10 metres per any a la zona de la desembocadura. La pèrdua d'aiguamolls s'ha avaluat en 150 hectàrees entre els anys 1957 i 2000.

També s'ha de sumar la pujada del nivell del mar com a conseqüència del canvi climàtic, i la subsidència o enfonsament del Delta. Amb tot, es calcula que gairebé un 50% de la superfície del Delta podrà quedar afectada per aquest fenomen regressiu durant aquest segle.

Mapa de subsidència del Delta

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha elaborat un mapa del Delta on es detallen les zones més vulnerables a l'enfonsament. Aquest mapa de zonificació de la subsidència s'ha elaborat gràcies a un model geològic del Delta en tres dimensions. Es calcula que la plana deltaica s'enfonsa amb una taxa de 0,3 centímetres anuals de mitjana. És un valor similar al d'altres deltes del món.

S'ha comprovat que l'interior s'enfonsa gairebé un mil·límetre per any, mentre que la subsidència augmenta progressivament cap a la desembocadura fins als tres mil·límetres anuals.

Aquesta velocitat implica que, amb la pujada del nivell del mar estimada, la pèrdua d'elevació seria superior a un metres durant el s. XXI. Si no es prenen mesures, la meitat de la superfície del Delta quedarà per sota del nivell del mar l'any 2100.

Frenar la regressió mobilitzant sediments

La solució per compensar aquests problemes és prendre mesures per recuperar l'arribada de sediment a través del riu i generar matèria orgànica als aiguamolls i als arrossars, uns processos naturals que es poden optimitzar amb tècniques innovadores d'enginyeria ecològica.

El Life Ebro Admiclim planteja mobilitzar els sediments que queden retinguts als embassaments, i utilitzar els fangs resultants del procés de potabilització de l'aigua a la planta del CAT situada a l'Ampolla, transportant-los i injectant-los a la xarxa de canals.

Les proves pilot han permès modelitzar l'aportació necessària, que seria d'un mínim d'1,2 milions de tones anuals fins a l'any 2100, i d'uns 2,5 a 3,5 milions si la pujada del nivell del mar fos superior als 53 centímetres estimats actualment.

Reduir les emissions dels arrossars

L'estudi també indica que un canvi en la gestió dels arrossars reduiria en gran mesura l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle. S'estima que el cultiu d'arròs és el responsable d'una quarta part de les emissions de metà de l'agricultura a nivell mundial. Una de les mesures seria realitzar un reg intermitent en lloc del sistema d'inundació permanent, que permetria reduir les emissions de metà fins a un 90% durant la temporada de creixement del cereal, a més d'estalviar aigua.

Projecte coral

El projecte ha estat coordinat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), tots tres del Departament de Territori i Sostenibilitat; la Universitat de Còrdova (UCO); el Consorci d'Aigües  de Tarragona (CAT), i la Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l'Ebre.

Podeu trobar més informació a la nota de prensa.