L'augment de les temperatures no s'atura a Catalunya

Meteocat publica les últimes dades sobre el canvi climàtic a Catalunya, corresponents al període entre 1950 i 2016
Francesc Mauri

Meteocat ha publicat fa pocs dies el BAIC 2016, és a dir, el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics. Una feina molt ben feta, una joia, per estar informat de la rabiosa actualitat climàtica. És a dir, com evoluciona el clima de Catalunya amb dades des del 1950 al 31 de desembre del 2016. Us presento, gairebé fil per randa, la informació i el redactat que podreu trobar aquí.

LES TEMPERATURES

La temperatura mitjana anual a Catalunya s'ha incrementat a un ritme de +0,24ºC/decenni des de 1950, un valor estadísticament significatiu, per a un nivell de confiança del 95%. L'any 2016 va tenir una anomalia positiva d'1,5ºC esdevenint així el cinquè any més càlid des de 1950, només superat pels anys 2006, 2015, 2014 i 2011. L'hivern 2015-16 fou especialment càlid, amb una anomalia de +2,5ºC, el segon més càlid des de 1950.

  • De 1950 a 1970 la tendència és negativa, però sense significació estadística.
  • De 1971 a 1990 hi ha un creixement molt marcat i significatiu de +0,79 °C/decenni.
  • De 1991 a 2016 continua l'augment significatiu, però de menor magnitud (+0,39 °C/dec).

Al mateix temps, la mitjana anual de les temperatures màximes ha augmentat en tot el període 1950-2016 a un ritme superior (+0,30 °C/decenni) al de la mitjana anual de les temperatures mínimes (+0,18 °C/decenni), ambdós valors amb significació estadística. Estacionalment, es destaca l'increment de la temperatura mitjana estival (+0,35 °C/decenni), seguit per la primavera, la tardor i l'hivern. La mitjana estival de la temperatura màxima presenta l'augment més marcat, per sobre de +0,40 °C/decenni i amb significació estadística a pràcticament totes les sèries analitzades.

Però totes les estacions no tenen el mateix comportament.

L'estiu és l'època de l'any amb un increment tèrmic més marcat (+0,35ºC/decenni)

 

 

Seguit de la primavera (+0,23ºC/decenni)

 

 

La tardor (+0,20ºC/decenni)

 

 

I l'hivern (+0,20ºC/decenni).

 

 

LES PRECIPITACIONS

La precipitació anual al conjunt de Catalunya mostra una lleugera tendència a la disminució des de 1950, al voltant de -1,7%/decenni, però sense ser estadísticament significatiu. L'any 2016 va ser sec amb un 16% menys de precipitació respecte de la mitjana climàtica. Geogràficament, la tendència de la precipitació anual a gairebé la totalitat de les sèries presenta signe negatiu, i només dotze sèries (un 17 %) presenten significació estadística (majoritàriament a punts del Pirineu, Prepirineu i depressió Central). Sis sèries (al litoral Nord i a punts del prelitoral Sud) donen tendències lleugerament positives, però cap és estadísticament significativa.

 

 

Estacionalment, és l'estiu l'època de l'any amb un descens de la precipitació més marcat i estadísticament significatiu (-5.0%/decenni) sobretot a la meitat oest del país.

 

 

A l'hivern predomina la disminució de precipitació a tot el territori, tret de lleugers increments al litoral Central i Nord

 

 

A la primavera, el sector central mostra lleugers descensos pluviomètrics i gran part de la meitat sud i el litoral Nord lleugers increments

 

 

La tardor té un patró espacial a l'inrevés de la primavera al sud i al centre del país

 

 

Ara bé, l'escassa o nul·la significació estadística de les tendències d'hivern, primavera i tardor no permet obtenir resultats concloents.

L'Escalfament Global, induït per la nostra espècie, està cent per cent demostrat segons la comunitat científica internacional. Els interessos d'un governant o d'unes poques empreses no pot, de cap manera, condicionar la nostra continuïtat com a espècie i posar-nos contra les cordes.