L'any sense estiu que va inspirar "Frankenstein"

Alberto Alcántara
Boris Karloff en el paper del monstre de Frankenstein

Boris Karloff en el paper del monstre de Frankenstein

L'any 1816 no hi va haver estiu a Europa. El temps més fred i plujós del normal va tenir nombroses conseqüències en molts aspectes de la vida del continent, fins i tot en l'aspecte cultural. Va ser llavors quan es va plantar la llavor d'una de les obres clàssiques de la literatura universal i d'un dels personatges més icònics de la cultura popular: el "Frankenstein" de Mary Shelley.

La culpa va ser d'un volcà

Un dels responsables de les anomalies climàtiques del 1816 va ser el volcà Tambora, situat a Indonèsia. El Tambora va entrar en erupció uns mesos abans, l'abril de 1815, en el que va ser un episodi històric per la seva magnitud. Van morir gairebé 90.000 persones i els efectes indirectes van ser globals.

Les erupcions volcàniques d'aquesta intensitat tenen efectes sobre el clima, ja que emeten a l'atmosfera gasos i cendres que alteren el balanç energètic del planeta. Al continent europeu, el cop es va sentir l'any següent, que es coneix com l'any sense estiu.

A Catalunya, diverses cròniques i registres ho corroboren, com podeu comprovar en l'estudi que va publicar el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Un exemple és la sèrie de dades de Barcelona recopilada pel SMC, que marca l'any 1816 com el més fred des que hi ha registres, amb una anomalia de -4ºC negatius respecte la mitjana 1961-1990.

S'ha de notar també que el volcà va amplificar els efectes d'un període de baixa activitat solar conegut com el Mínim de Dalton, que també va deixar empremta en el clima.

Un estiu fantasmagòric

Una mica més lluny de casa nostra, a Suïssa, l'estiu va ser "de pluja incessant", segons el testimoni de l'escriptora Mary Wollstonecraft Shelley. L'autora es trobava de viatge pel continent amb la seva parella, el cèlebre poeta anglès Percy Bhysse Shelley, passant dies a casa d'un altre il·lustre de les lletres britàniques: Lord Byron.

Les vetllades de tempesta a Vila Diodati, al costat del llac Léman, van fer que Byron suggerís un concurs d'escriptura de relats terrorífics, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. La fita més important d'aquelles nits va ser la novel·la gòtica "Frankenstein o el Modern Prometeu" de Mary W.Shelley, que es va publicar dos anys més tard.

El procés creatiu va ser homenatjat a la pel·lícula de Gonzalo Suárez "Remando al Viento" (1987) , i també al pròleg de la pel·lícula "La Novia de Frankenstein", una pedra angular del cinema de terror dirigida pel James Whale al 1935