La Via Làctia va estar a punt de xocar amb una altra galàxia fa milions d'anys

No va ser un xoc, però gairebé. Fa entre 300 i 900 milions d'anys la nostra galàxia, la Via Làctia, va tenir un "incident" amb una altra galàxia. I això va modificar el moviment de molts estels, unes alteracions que ara els astrofísics han descobert. L'estudi l'han liderat investigadors de Catalunya i d'Alemanya.

L'article, que té com a primera signant Teresa Antoja, de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC), ha utilitzat dades sobre la posició i el moviment de sis mil estels. La recerca, feta conjuntament amb la Universitat de Groningen, es publica a la revista Nature.

Les dades utilitzades formen part del segon catàleg de la missió Gaia, publicades el passat mes d'abril. L'observatori espacial posat en òrbita per l'Agència Espacial Europea ha permès determinar les posicions i els moviments precisos de més de 1.300 milions d'objectes.

Àudio relacionat: La missió Gaia revoluciona el coneixement de la Via Làctia

I això ha permès observar que hi ha grups d'estels que segueixen recorreguts diferents als que serien habituals. La majoria dels estels de la Via Làctia estan localitzats en el disc, la regió plana que es troba al voltant del centre. El seu moviment pot ser alterat per la força gravitatòria d'altres galàxies, però els estels solen tornar a un equilibri. Com quan es llença una pedra a l'aigua i es formen uns cercles. El líquid aviat tornar a l'equilibri.

En aquest cas, el moviment pertorbat s'ha conservat. El que van observar els investigadors és que hi havia patrons diferents i estructures desconegudes. Fer servir unes dades tan precises, diu Teresa Antoja, "és com si de cop et posessis les ulleres adequades i veiessis coses que no podies veure abans". I descriu així algunes formes i la seva conclusió:

"Hem observat formes amb diferents morfologies, com ara una espiral semblant a una closca de cargol. Aquestes subestructures permeten concloure que el disc de la nostra galàxia va patir una important pertorbació gravitacional ara fa entre 300 i 900 milions d'anys".

Els autors han deduït que la pertorbació la va produir una altra galàxia que va "sacsejar" els estels. Concretament, es va produir per l'acostament d'una petita galàxia anomenada Sagitari, que té un diàmetres unes deu vegades inferior al de la Via Làctia. El fet l'explica així Amina Helmi, de la Universitat de Groningen:

"Sabem que la nostra galàxia és "caníbal", i que ha anat creixent engolint petites galàxies, com està fent actualment amb la galàxia de Sagitari. Però la massa de Sagitari encara és prou gran per provocar un impacte gravitatori apreciable."

Les conclusions de la recerca s'expliquen en aquest vídeo elaborat per la Universitat de Barcelona:

Aquesta mirada al passat, que algú ha anomenat "arqueologia galàctica", permetrà aprofundir en l'origen i l'evolució de la Via Làctia. De moment, aquest treball estableix, de manera definitiva, que el disc de la Via Làctia és dinàmicament jove, sensible a les pertorbacions, i canvia en el temps.