Imatge artística de la fusió de dues galàxies (ESA)
Imatge artística de la fusió de dues galàxies (ESA)

La Via Làctia va engolir una altra galàxia fa deu mil milions d'anys

Xavier DuranActualitzat

La Via Làctia no va sorgir tota sola. Més aviat és producte d'una fusió amb una altra. O d'un acte de canibalisme còsmic.

Així ho explica un equip internacional d'astrofísics. Fa deu mil milions d'anys, quan la Via Làctia era relativament jove -no devia tenir més de tres mil milions d'anys- es va fondre amb una altra. O, més aviat, la va engolir.

La clau per descobrir-ho ha estat la detecció dels estels que va aportar a l'associació aquesta segona galàxia. I l'eina que ho ha permès ha estat la Missió Gaia de l'Agència Espacial Europea (ESA). Es tracta d'un observatori espacial que determina amb precisió les posicions i els moviments de més de 1.300 milions d'objectes.

L'equip encapçalat per Amina Helmi, de la Universitat de Groningen (Holanda), ha publicat els resultats a la revista "Nature". Els autors van estudiar els set milions d'estels dels quals ja hi havia les velocitats i posicions tridimensionals completes. I van observar que uns trenta mil formaven un conjunt que es movia per la Via Làctia.

Aquests estels estan barrejats amb d'altres. Però tenen la peculiaritat de moure's en sentit contrari a la majoria dels altres cent mil milions d'estels de la nostra galàxia. El seu color i brillantor també indicaven que pertanyien a una població estel·lar concreta. Per això, la conclusió va ser clara, com assenyala Helmi:

"El conjunt d'estels que vam detectar amb Gaia presenta totes les propietats que podríem esperar de les restes d'una fusió galàctica".

I així ho destacava l'ESA en un tuit:
 


Per acabar de confirmar la hipòtesi, van fer simulacions per ordinador per estudiar què passa quan xoquen dues grans galàxies. I els resultats simulats coincidien amb les observacions. La simulació es pot veure en aquest vídeo:

 


(Vídeo de H.H. Koppelman, A. Villalobos and A. Helmi)

Es pot distingir que aquests estels van néixer en una altra galàxia perquè tenen una composició química diferent i única. Això és aixíla formació depèn de les condicions de la galàxia on han sorgit.

La galàxia capturada per la Via Làctia ha rebut el nom de Gaia-Encèlad. Aquest segon era un gegant, fill de Gaia -o Gea- i Urà. És a dir, fill de la Terra i el Cel.  Helmi explica així el perquè del nom:

"Segons la llegenda, Encèlad va ser enterrat sota el Mont Etna, a Sicília, i era el causant dels terratrèmols a la zona. De la mateixa manera, els estels de Gaia-Encèlad estaven enterrats en el més profund de les dades de Gaia i van sacsejar la Via Làctia".

Aquest xoc devia generar el disc gruixut, un dels dos que formen el disc galàctic - l'altre és el disc prim. El disc gruixut mesura uns milers d'anys llum i conté entre el deu i el vint per cent dels estels de la galàxia.

Anàlisis detallades han permès deduir que Encèlad tenia la mateixa mida que un dels núvols de Magalhaes, és a dir, era unes deu vegades més petita que l'actual a Via Làctia. Però en aquell temps, la nostra galàxia també era més petita i Gaia-Encèlad devia mesurar-la com la quarta part d'ella. La trobada devia ser espectacular i tot i que els astrofísics parlen de fusió, no està clar si Gaia-Encèlad va accedir de bon grat a passar a formar part d'una altra galàxia.

Fa uns 900 milions d'anys va esquivar un xoc

No és l'únic esdeveniment violent de la Via Làctia. En temps molt més recents, fa entre 300 i 900 milions d'anys, la nostra galàxia va estar a punt de xocar amb una altra. I l'incident va modificar el moviment de molts estels. Això també es va deduir gràcies a dades proporcionades per l'observatori espacial Gaia.

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut