La primera crònica d'un "cicló mediterrani" o "medicane" a TV3, els anys 80
Sense internet, sense cap mapa que ho detectés i només amb la perícia personal es va poder detectar
Era l'1 d'octubre del 1986 i Antoni Castejón estava de guàrdia aquella tarda a la taula dels estudis del carrer Numància. Una pertorbació activa però convencional, situada a les Balears, "animava" la tarda.
Cap al vespre, les precàries imatges del Meteosat de l'època detectaven dos petits ulls o vòrtexs de la pertorbació i, en la informació del "Telenotícies vespre" se'n feia ressò, una informació que no es guarda completa per un error tècnic. Els informatius del dia 2, amb Tatxo Benet i Àngels Barceló, recollien el fenomen, com podeu veure en el vídeo que acompanya aquesta notícia.
El carismàtic Antoni Castejón, el primer meteoròleg de la casa, tot murri, sortia de plató dels petits estudis del carrer Numància a Barcelona. Quedaven 6 mesos per a la inauguració dels actuals de Sant Joan Despí.
A la redacció comentava que no li agradava gens el que veia al modest receptor d'imatges Meteosat. TV3 era la primera televisió europea que disposava d'aquest equipament.
Ja havia parlat amb el meteoròleg de guàrdia, Climent Ramis, a Mallorca. A Palma, el Centre Meteorològic a les illes Balears, del llavors anomenat Instituto Nacional de Meteorología, ja havia tancat les seves portes, ja que a l'època durant les nits només funcionaven les oficines meteorològiques dels principals aeroports.
En Castejón va agafar el telèfon i va trucar a la torre de control de Son Sant Joan, l'aeroport de Palma, a l'anomenada secció de "preparació de vols". Allà, el meteoròleg de guàrdia, Climent Ramis, li va despenjar el telèfon. Cel tapat, pluja i vent moderat eren les condicions actuals. Castejón, però, jugava amb avantatge. Veia el remolí depressionari, amb els 2 vòrtexs, els dos ulls. Fins i tot li comentava al meteoròleg de guàrdia que n'hi havia un de molt més petit amb estructura nuvolosa de petit cicló, molt clara, de petita serp en espiral.
Des de Porto Pi, però, li deien que seguirien el fenomen. Esclar que si era damunt del mar lògicament poc podien vigilar. En Castejón no podia fer una foto de la pantalla amb el seu smartphone i enviar-l'hi immediatament. No existia la telefonia mòbil ni internet. Li va demanar que per televisió mostrés la imatge i ell la veuria i la valoraria!
A les 3 de la matinada i fins a les 5, aquest "cicló tropical mediterrani" va entrar a l'illa de Mallorca, amb conseqüències molt variades.
El port de Sóller va ser l'indret amb més afectació. Un cop de vent de 180 km/h va ser determinant a l'hora d'analitzar el fenomen i considerar-lo fora dels estàndards de pertorbació de latituds mitjanes.
La banda del barògraf situat a Palma mostra una espectacular baixada, i en molt poc temps, de la pressió atmosfèrica. Una gràfica pròpia del pas d'un ull o vòrtex profund d'una pertorbació molt activa. Al cap d'uns anys, a aquests fenòmens se'ls va batejar com a "medicanes".
No era l'huracà Mattew, però va deixar bons registres: Palma, minicicló (ara en diuen medicanes) de 2 oct 1986. Destruí la fira náutica. pic.twitter.com/XxBJjoluWh
AGUSTI JANSA CLAR (@AJANSACLAR) 8 de octubre de 2016
Era l'època d'una meteorologia molt i molt artesanal, molt personal però plena de grans encerts per la professionalitat dels meteoròlegs de l'època.
