La glacera Quelccaya, al Perú
La glacera Quelccaya, al Perú

La glacera Quelccaya, al Perú, pot arribar a un estat irreversible a mitjans de la dècada del 2050

Alberto AlcántaraActualitzat

La capa de gel tropical més gran del món, la glacera Quelccaya, als Andes del Perú, arribarà a un estat irreversible a mitjans de la dècada del 2050 si persisteix el ritme actual d'escalfament global, segons un estudi fet per un equip de climatòlegs i glaciòlegs de la Universitat d'Albany publicat a "Scientific Reports".

La glacera Quelccaya està situada a una altitud mitjana d'aproximadament 6.000 metres i encara manté una superfície superior a la que ocupen 9.000 camps de futbol, però els científics han reportat una disminució del 31% en 30 anys.

Els científics divideixen les glaceres en dues parts: la més alta, on la glacera es nodreix de l'acumulació de neu, i la més baixa, on es produeix la fusió. Entre les dues zones hi ha una línia d'equilibri.

Segons Mathias Vuille, professor del Departament Universitari de Ciències Atmosfèriques i Ambientals, les projeccions per a la temperatura indiquen que la línia d'equilibri de la glacera s'ubicarà per sobre del cim a partir de mitjans de la dècada del 2050 si continuem cremant combustibles fòssils al ritme actual. En aquell moment, la glacera perdrà més massa glacial per la fusió que la que pot compensar amb les nevades, i serà el començament de la seva fi.

Els investigadors preveuen augments futurs de la temperatura que van de 3 a 5 ºC per a finals del segle XXI als Andes centrals, segons la regió, el model i l'escenari d'emissions.

Aquest escalfament fondrà Quelccaya i altres àrees glaçades de la regió, també a la Serralada Blanca i la serralada d'Ampato, on hi ha glaceres amb una elevació més baixa.

Les glaceres de muntanya als Andes tropicals són punts crítics per als milions de persones que depenen del gel fos per a l'aigua potable, el sanejament, l'agricultura i la producció d'electricitat. El Perú genera al voltant del 54% de la seva electricitat a partir d'energia hidroelèctrica.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut