La fosa del gel antàrtic crea rius d'aigua sobre el gel

Una cascada de 120 metres d'amplada cau de la plataforma de Nansen a l'oceà, imatges de l'Institut d'Investigació Polar de Corea
Néstor Gómez
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'escalfament del planeta durant les darreres dècades és molt probablement el culpable de l'augment del desgel en nombrosos punts de l'Antàrtida.

L'aparició de rius d'aigua líquida sobre el gel durant el breu estiu no és pas nou, era un fet conegut. Ara bé, dos nous estudis publicat a la revista "Nature" a mitjans d'abril han ajudat a conèixer més el desgel. Fins ara es pensava que els rius estaven sobretot ubicats a la part continental amb latitud més baixa, dins el mapa part superior esquerra. En canvi, la presència generalitzada de rius indica que el gel pot ser més vulnerable del que es pensava.

Actualment, tres quartes parts del perímetre de l'Antàrtida està cobert de gel. El seu paper és fonamental per contenir les glaceres de terra. L'aparició de sistemes fluvials pot influir sobre l'anell de gel que envolta el continent i, segons alguns investigadors, pot provocar augments catastròfics del nivell del mar a escala global. Amb l'anàlisi de fotografies preses per avions militar a partir de 1947 i imatges satèl·lit des de 1973 s'han descobert 700 sistemes estacionals de llacs interconnectats, canals i corrents que es troben per tots els costats del continent. Alguns d'aquests rius comencen a uns 600 km del pol Sud i a més de 1.300 metres d'alçada.

La pèrdua de gel de l'Antàrtida és una realitat des de fa dècades, amb fluctuacions importants segons l'any, i els experts desconeixen amb exactitud la importància que poden tenir els grans rius sobre els processos de desgel. Ara per ara, les dimensions d'aquests rius en relació amb el total de gel antàrtic són molt petites, però el procés pot ser important durant les properes dècades.

En el cas de Groenlàndia, en els últims anys el 90% de la superfície de gel ha experimentat algun grau de fusió durant la temporada. Si fins fa poc temps es pensava que els icebergs de les glaceres eren els principals contribuents a augmentar el nivell del mar, resulta que entre el 2011 i 2014 el 70% de la pèrdua del gel dels 269.000 milions de tones de gel total ve directament de l'aigua de desgel, no d'icebergs.

 

 

VÍDEOS RELACIONATS