La disponibilitat d'aigua al Mediterrani pot caure un 20% el 2050

El canvi climàtic al Mediterrani agreujarà la falta d'aigua dolça
Néstor Gómez
Menys aigua, menys recursos

Menys aigua, menys recursos

Les conseqüències del canvi climàtic al Mediterrani és un fet en les temperatures i tindrà repercussió sobre els recursos hídrics.

Es preveu que, cap al 2050, la disponibilitat de recursos hídrics hagi caigut entre un 15 i un 20% respecte als nivells mitjans del segle XX. Aquesta és una de les afirmacions que han fet els científics climàtics experts en el Mediterrani en el debat que s'ha organitzat amb motiu de la Cimera del Clima de Marràqueix, COP22.

Sense una actuació immediata i dràstica de les emissions en les pròximes dues dècades, les reserves d'aigua poden caure un 20% a mitjans de segle, afirma Antoni Navarra, president del Centre Euromediterrani de Canvi Climàtic. L'augment de les temperatures està allargant més l'estació seca al Mediterrani i augmenta, a la vegada, l'evaporació. Una situació que ja té conseqüències amb una menor productivitat dels conreus, una caiguda de les reserves de pesca i uns aqüífers que empitjoren l'estat. 

Un estudi elaborat pel francès Joel Guiot, de la Universitat d'Ais-Marsella, conclou que la temperatura al Mediterrani ja ha pujat 1,3 ºC respecte a l'era industrial, gairebé 0,5 ºC més que la mitjana mundial, que és de 0,85 ºC respecte a 1985. Aquest increment no és igual a tota la conca mediterrània, sinó que s'agreuja encara més a Espanya, nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Pel que fa a Espanya, Guiot afirma que la meitat sud peninsular es convertirà en un desert a finals d'aquest segle XXI i que l'única possibilitat de no arribar a aquest extrem és que les emissions toquin sostre al 2020 i no s'emeti res a mitjans de segle.