Història dels radars meteorològics a Catalunya

Més de trenta anys d'imatges de radar a Catalunya observant, vigilant i estudiant les precipitacions
Néstor Gómez
Mapa de localització dels radars (Meteocat)

Mapa de localització dels radars (Meteocat)

El radar meteorològic a Catalunya va desembarcar al puig d'Agulles, a Gelida, amb l'arribada de les olimpíades de Barcelona 92, de la mà del que aleshores era l'Institut Nacional de Meteorologia.

Els desacords i la divergència d'interessos entre la institució estatal i la Universitat de Barcelona per la cessió de dades per fer estudis de precipitació sobre la ciutat de Barcelona, entre el 1992 i el 1995, va derivar en la construcció d'un nou radar. El Departament de Medi Ambient (DMA), Televisió de Catalunya (TV3), la Universitat de Barcelona (UB) i l'empresa Kavouras van col·laborar estretament per posar en funcionament l'any 1996 el primer radar de la Xarxa situat al puig Bernat, a Vallirana.

El 1999, un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va determinar la necessitat, davant la complexitat orogràfica de Catalunya, d'instal·lar tres radars més per cobrir amb garanties tot el territori. Les muntanyes fan de pantalla i no deixen que el radar vegi la possible precipitació que hi ha al darrere. A més, disposar de tres radars més permet que si un alguna incidència i no funciona temporalment, la seva àrea d'observació quedi coberta pels altres tres.

L'any 2001, el Servei Meteorològic de Catalunya va assumir la titularitat del radar de Puig Bernat a Vallirana i durant la dècada del 2000 al 2010 en va afegir tres més ubicats en punts estratègics per cobrir tot el país i crear la Xarxa de Radar (XRAD).

La Xarxa de Radars està formada pels radars situats a:

  • ♦ Puig Bernat, a la serra de l'Ordal, amb data del 1996 (figura 2)
  • ♦ Puig d'Arques, al massís de les Gavarres, en marxa el 2002 (figura 4)
  • ♦ La Panadella, engegat el 2003 (figura 1)
  • ♦ Cim de la Miranda, a la serra de Llaberia, l'any 2008 (figura 3)