Fer ciutats per a les persones és lluitar contra el canvi climàtic

El canvi climàtic té moltíssimes derivades. El causant principal de les modificacions en el clima, per part humana, és la crema de combustibles fòssils com el petroli, el carbó o el gas. Dins de les ciutats, l'ús i abús del transport privat ha estat una constant –i ho continua sent– des dels anys seixanta fins a l'actualitat. Veure carrers amb les voreres literalment ocupades per vehicles que no deixaven accedir als portals de veïns o a les botigues havia estat freqüent al centre de moltes ciutats. Els anys vuitanta i, sobretot els noranta, van servir perquè molts municipis transformessin el centre, el rovell de l'ou de la seva activitat, en zona de vianants. Això va fer créixer a les àrees periurbanes (dels afores) grans superfícies comercials que es van convertir en centres de pelegrinatge social.

Tot i aquesta realitat tossuda de fugida comercial, sorprenentment, tocar un carrer del centre urbà de moltes poblacions i ciutats per restringir-hi l'accés del cotxe es convertia en un "batalla campal" entre l'administració i una part dels botiguers i veïns, que al·legaven que la impossibilitat d'accedir-hi amb cotxe els restaria clientela. Pensant-hi bé, no té sentit. En cent metres de carrer, s'hi poden aparcar, si només es pot fer en una banda, uns deu cotxes; que, si hi van cinc persones per cotxe, cosa altament improbable, només podran contenir cinquanta persones.

Molts carrers dels anys seixanta, setanta o vuitanta no eren gens atractius per badar davant dels aparadors de les botigues, amb cotxes aparcats a les voreres, que estaven tacades amb restes d'oli i eren intransitables per a molts tipus de persones (tret de les més àgils i joves), amb contenidors que tenien vida a la nit i es movien "miraculosament", en funció de les necessitats d'aparcament o de les ganes de no tenir-lo davant del propi portal.

Voldríeu que molts carrers dels centres de Reus, Girona, Lleida, Tarragona, Igualada, Sitges, Granollers, Vilafranca, Terrassa, Sabadell, Barcelona, Manresa, etcètera, etcètera, etcètera i etcètera, continuessin així? Jo no. Actualment, aquestes zones són centres gravitacionals de vida social i comercial. Eviten la fugida cap a zones "fredes" dels voltants.

Observeu la fotografia que il·lustra aquesta notícia. És el carrer Enric Granados a tocar de la façana nord de la Universitat de Barcelona. Un oasi de pau urbana. Amb comerç, oferta de restauració, espai de lleure i relació veïnal, per passejar, anar en bici (respectant sempre la prioritat del vianant)... Això sense entrar en la revalorització de les vivendes, a diferència d'alguns carrers semblants plens de ferros (cotxes), aparcats de qualsevol manera al carrer. És clar que no tots els carrers poden ser així, però sí que hem d'entendre que ciutats com Barcelona, amb densitats de vehicles per metre quadrat infinitament superiors a Madrid o Londres, han de regular l'ús i abús del cotxe. Barcelona té una densitat de 6.000 cotxes per quilòmetre quadrat; Madrid, de 3.000, i Londres, de 1.400. És la ciutat europea amb més densitat de cotxes!!!

La tendència actual ha de ser encara més intensa. La ciutat ha de ser de les persones. Projectes com el del tramvia de la Diagonal, l'augment del nombre de quilòmetres de carril bici, l'ordenació dels espais d'aparcament de les motocicletes, l'endreça de la càrrega i descàrrega de mercaderies van en aquest sentit. Un parell de dades contrastades pels tècnics d'urbanisme: per la zona de vianants més cèntrica de Terrassa, es calcula que hi transiten cada dia una mitjana de 50.000 persones; a la ciutat de Barcelona es calcula que al voltant del 80% de les persones van a peu, en bicicleta o en transport públic (només un 20% van en cotxe, i ocupen el 50% de l'espai de la ciutat). Sens dubte, del tot injust. A més a més, d'aquest 20%, unes dues terceres parts són de trànsit de fora la ciutat.

La conclusió és clara: tots plegats, administració, veïns i comerciants, hem de ser més valents.