En quatre mesos pugen 30 punts les reserves d'aigua

Gairebé tots els pantans guanyen reserves
Francesc Mauri

El relat de les reserves d'aigua en els darrers 12 mesos és 100 per 100 mediterrani. Molt i molt variable. L'hivern 2015/16, la pitjor sequera en temps hivernal afectava Catalunya. Les reserves dels pantans estaven prou bé i vivíem de "renda". Una renda propiciada per alguns episodis potents, però esporàdics, com la llevantada de novembre del 2015 i d'altres anteriors. Les gairebé nul·les precipitacions d'aquell hivern de fa una mica més d'un any iniciaven un descens de les reserves que, alguns dies de la primavera 2016, s'aturava per alguns episodis de precipitacions. L'estiu del 2016, amb una precipitació a les capçaleres dels rius pirinencs, força més baixes de l'habitual, continuaven fent perdre hm3 d'aigua als pantans. A partir del setembre, la calorada històrica en aquell mes inicia un picat en la caiguda d'aigua embassada. El mínim s'assoleix durant la primera meitat del mes de novembre. Un temporal a finals de novembre, diversos al gener i febrer i el darrer del divendres 23 i dissabte 24 disparen les reserves a l'alça.

Hi ha dos aspectes, però, a remarcar. Un, les importants reserves de neu, a l'alta muntanya. El segon, està en les xifres de la conca de l'Ebre. Tot i que estem iguals que fa un any en el general, si s'analitzen les reserves per embassaments, les coses són molt diferents.

Fa 1 any, els gegants del riu Ebre, com Riba-roja i Mequinensa, contenien uns 350 hm³ més que aquest any. Les pluges al curs alt de l'Ebre se'n van cuidar. Gairebé com un Rialb.

O, en el cas de les conques internes, com Susqueda, el gegant del Ter, amb 1,5 vegades més que fa un any.

En canvi, a les Nogueres i al Segre, els pantans contenien aquests 350 hm³,  però menys. Què vol dir? Doncs que, aquest any, les reserves les tenim a dalt de tot dels rius. Amb possibilitat, per tant, de modelar la producció hidroelèctrica, l'aigua de boca o l'aigua de reg. Ep i amb la possibilitat, segons indiquen els pronòstics estacionals, que el mes d'abril porti precipitacions força superiors a les habituals.