El vent d'aquestes últimes setmanes i el canvi climàtic

El consumidor d'informació, ja sigui en audio, vídeo o impresa, quan se li ofereix una notícia qualsevol, gairebé a l'instant també vol saber l'explicació de tot plegat. 

En el cas de la meteorologia, com en qualsevol altre camp, només un estudi posterior en podrà escatir les causes exactes. En el cas d'un fenòmen meteorològic concret, posem per cas una forta i persistent onada de calor, l'estudi històric amb dades de les dècades o segles anteriors, a més a més de càlculs estadístics i d'altres elements a tenir en compte, ens intentaran fer la fotografia de les causes. Unes causes que, actualment, poden ser d'origen natural (la variabilitat intrínseca del clima) o d'origen antròpic (la influència de l'espècie humana en el clima). 

Les ventades de les últimes setmanes, com a episodi concret, segur que estan més lligades a la variabilitat natural intrínseca del clima que no pas al canvi climàtic, però, de ben segur, aquest element també hi té influència, encara que sigui menor. El que no sabrem és el pes d'un i l'altre immediatament, sinó que hauríem d'esperar a un estudi posterior, que es podria allargar força mesos.

Amb les dades que tenim ara mateix, però, quins punts es poden afirmar, negar i posar en dubte, sobre les ventades de les últimes setmanes?

-Les habituals ventades de tramuntana o mestral pur afecten un 10 a 15% de la població habitual: l'Alt Empordà, l'Ebre i punts pirinencs.

-Les ventades que, des de novembre, sovintegen oscil·len entre vent de ponent i el mestral, i afecten el 50/60% de la població.

-Les ciutats de Tarragona, Barcelona, Lleida i les seves àrees metropolitanes n'han estat les més afectades.

-Els hiverns acostumen a portar, estadísticament, més calmes anticiclòniques en aquestes comarques més poblades que no pas ventades.

-Els anys 60 i 70 van ser anys amb habituals circulacions de ponent. Grans borrasques al nord i anticicló de les Açores, una mica al sud.

-Aquesta freqüència alta de vents de ponent als 60 i 70 es pot saber gràcies al feixuc estudi de sèries de mapes isobàrics.

-A les dades concretes d'observatoris de l'època, la variable vent no es mesurava de manera gaire fiable. Pocs observatoris ho feien.

-A partir de finals dels 90, les sèries són més fiables i regulars.

Amb dades oficials del Servei Meteorològic de Catalunya, quan s'acabi el gener, probablement podrem certificar que hem tingut un novembre, desembre i gener especialment ventososm, pel que fa a regularitat i insistència. Precisament, el Meteocat va activar alertes per un dels 10 episodis de vent, entre el dia de Sant Esteve, 26 de desembre, i el dia 3 de gener. Van ser 9 dies consecutius amb avisos i superacions dels llindars de vent a Catalunya.

Observeu a la gràfica següent que a l'Observatori Fabra, de Barcelona, el dia 21 no se superaven d'una manera evident les ventades dels darrers 10 anys. En canvi, dins de la ciutat, als observatoris del Raval o la Zona Universitària, les ventades són clarament superiors a les dels darrers 10 anys. Si ens fixem en el novembre i el desembre, per exemple, l'any 2013 va ser clarament superior a aquest any 2017.

En el cas de Tarragona i la seva àrea, a Vila-rodona, destaca aquest gener, però, com a zona més ventada, no pas d'una manera gaire marcada. En canvi, la ciutat de Tarragona sí que està vivint el gener més ventós de, com a mínim, els darrers 10 anys.

Saber si aquestes ventades estan lligades d'una forma evident al canvi climàtic o no, no ho podrem saber, però en el futur, d'una manera concloent. Només serà aproximada i trigarem mesos.