El transport públic metropolità de Barcelona creix 18 milions d'usuaris el 2017

La ciutat de Tarragona estrena aparcaments dissuasoris al perímetre urbà
Francesc Mauri
El preu del transport s'encareix

El preu del transport s'encareix

És una bona notícia, llegir que el transport públic metropolità de Barcelona va augmentar en 18,5 milions el 2017. També són bones notícies sentir com arriba un primer aparcament als afores de Tarragona a un euro tot el dia. És positiu, queda clar, però no n'hi ha prou. Hem de ser molt més ambiciosos.

Això però, com deia, no treu que haguem d'elogiar resultats o mesures que, directament, lluiten contra el canvi climàtic i afavoreixen la salut de les persones.

Aquests és el resum d'aquests resultats:

 

Ø  El transport públic metropolità continua guanyant passatge, amb un increment de 18,52 milions de nous viatgers durant el passat any 2017, xifra que creix des del 2013.

Ø  Aquest increment de viatges suposa que s'han deixat d'emetre 9.911 tones de CO2, 1,2 tones de PM i 30,99 tones de NOx en l'aire metropolità durant l'any 2017. Els òxids de nitrogen, NOx, són especialment nocius per a la salut de les persones. 

Ø  El servei de metro i els serveis de gestió indirecta baten també un nou rècord històric d'usuaris, amb 390,39 i 98,96 milions de viatgers, respectivament.

Ø  També destaca l'increment de viatges al servei de Nitbus, amb un creixement del  9,3% al Baix Llobregat i un 7,5% a Barcelona i el Barcelonès nord.

Ø  Durant el període 2013-2017, s'ha incrementat gairebé en un 8,5% el nombre de viatges als transports públics de la ciutat, i s'ha passat de 629 a 682 milions de viatges.

 

Segons les dades de tancament de l'any 2017 de l'AMB, entre el gener i el desembre del 2017, 682,40 milions de viatgers han utilitzat el sistema de transport públic de metro i autobús (gestió directa i indirecta) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), volum que representa un increment de l'2,8% respecte al mateix període del 2016.

L'any 2017 s'ha tancat amb un nou rècord històric de viatgers del transport públic metropolità. "Aquest creixement implica que als transports públics de l'AMB hem incorporat fins a 18,52 milions de nous viatgers respecte al 2016, i que això ha permès deixar d'emetre un total de 9.911 tones de CO2, 1,2 tones de PM i 30,99 tones de NOx en l'aire metropolità", ha puntualitzat el vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, Antoni Poveda, que ha recordat la ferma aposta de l'AMB per la lluita contra la contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat de l'aire. Aquest estalvi d'emissions està calculat a partir de suposar que tots els viatgers que s'han incrementat haguessin fet el desplaçament amb vehicle privat.

L'any 2017 es va crear la Zona de Baixes Emissions, ZBE, a les Rondes. També la Targeta Verda Metropolitana però, tot plegat no és suficient. Des d'AMB s'intenta fomentar l'ús de la combinació de diversos mitjans de transport; la intermodalitat, però, reclama més inversions estatals, de gran calat, per fomentar una lluita més activa contra la contaminació.

 

Xarxa de metro i autobús de gestió directa (TMB)

Entre el gener i el desembre del 2017, la tendència de l'evolució de viatgers en els serveis de TMB (metro i autobús TMB) ha continuat creixent respecte al mateix període de l'any anterior, amb un total de 592,44 milions de viatgers. En conjunt, les línies de gestió directa de bus i metro han guanyat 15,16 milions de nous viatgers, fet que representa un increment del 2,6% respecte al mateix període de l'any passat.

La xarxa de metro, que també ha batut un nou rècord històric de viatgers, ha experimentat un increment del passatge del 2,3% respecte al mateix període de l'any anterior. En total, entre el gener i el desembre del 2017 s'hi van fer 390,39 milions de viatges. En total, el metro va guanyar 8,91 milions de viatgers.

Pel que fa als autobusos regulars de TMB, han experimentat un augment del 3,6%. S'han guanyat 6,87 milions de viatgers, fins arribar als 196,97 milions de viatgers durant aquests dotze mesos.

Serveis d'autobús de gestió indirecta (operadors empreses privades)

Un altre creixement destacat que han revelat les dades de mobilitat del període gener-desembre 2017, en comparació amb el mateix període de l'any anterior, ha estat el dels serveis de gestió indirecta de l'AMB, que també han assolit un nou rècord històric de viatgers. Aquests han registrat un increment de viatgers del 3,9%, fet que suposa més de 3,36 milions de nous viatges més durant el període gener-desembre de 2016. En total, d'aquesta manera, els serveis de gestió indirecta, que mantenen la tendència a l'alça dels últims anys, han arribat a aconseguir, durant el període gener-desembre2017, més de 89,96 milions de viatges. Amb calendaris homogenis, l'increment hauria estat del 5,2%.

Pel que fa als serveis integrats, si comparem el període gener-desembre 2017 respecte al mateix període de l'any anterior, podem destacar els següents increments:

         Els serveis diürns en l'àmbit del Baix Llobregat han tingut un comportament positiu i presenten increments notables, especialment en el cas del registrat en la línia que uneix el Prat de Llobregat amb el polígon industrial Pratenc i la ZAL (27,6%). La resta, amb l'excepció del servei de l'Hospitalet i el Prat, que es manté, presenta increments entre el 2,3% i el 5,5%: les línies urbanes de Sant Feliu de Llobregat (2,3%), les línies urbanes d'Esplugues i Sant Just Desvern (2,5%), la concessió U2 (St. Boi, St. Joan Despí, Cornellà) (2,6%), la concessió U1 (Gavà i Viladecans) (5%) i el servei de Castelldefels (5,5%).

         El servei diürn del Barcelonès nord ha experimentat un important increment de viatgers, del 6,2%, i es confirma la tendència positiva dels darrers anys.

         Els serveis diürns prestats a la ciutat de Barcelona han tingut resultats positius. El servei de Nou Barris ha presentat un increment dels viatgers de l'1,5% i s'ha mantingut el servei Horta-Gràcia (0,0%). La línia del Port de Barcelona (línia 88) experimenta un increment molt més elevat (16,8%).

         En els serveis nocturns s'observa un creixement molt important en el del Baix Llobregat (9,3%) i en el de Barcelona i el Barcelonès nord (7,5%), que consolida les elevades taxes de creixement i l'augment continuat de passatge dels últims anys.

Tarragona estrena aparcaments dissuasoris

La ciutat de Tarragona fa un pas més per afavorir que els vehicles no entrin al centre urbà. Un primer aparcament, amb gairebé 70 places, a 1 euro al dia, inicia aquesta aposta. S'hi afegiran els pròxims mesos diversos aparcaments de dimensions més grans, alguns amb connexions de bus. D'altres, sense. La solució, penso, és una bicicleta al maleter i arribar al centre "com un senyor". Sense maldecaps per aparcar i amb una mica d'exercici cada dia. Tarragona, amb alguna excepció, és una ciutat força plana. 

La conurbació tarragonina és una zona metropolitana amb un ús molt elevat del vehicle privat. Reus-Tarragona i Cambrils conformen un triangle amb molts desplaçaments. D'altres capitals, com Valls, el Vendrell o Falset, tenen molts viatges diaris, també. 

El transport públic pot ser una aposta però, en molts casos, el servei difícilment serà atractiu per convèncer usuaris del cotxe. Aquesta intermodalitat que us comentava, entre el cotxe i el bus o la bicicleta, pot ser molt interessant.