El temps de la A a la Z: superlluna

Alberto Alcántara
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player

La superlluna és el fruit d'una afortunada confluència astronòmica. El fenomen passa quan la Lluna assoleix la fase plena i a més a més es troba en el punt de la seva òrbita més pròxim a la Terra, l'anomenat perigeu. El resultat visible és una Lluna més gran i brillant, també anomenada Lluna plena de perigeu. De fet, el terme "superlluna" té el seu origen en l'astrologia, i no en l'astronomia.

Perigeu i apogeu

L'òrbita de la Lluna no és totalment circular, sinó ovalada. Per aquest motiu, hi ha moments de màxima llunyania i d'altres de màxima proximitat entre la Terra i el seu satèl·lit. El punt de màxim acostament és el perigeu. La distància més llunyana és l'apogeu.

L'aspecte de la Lluna

La lluna plena de perigeu es veu amb un diàmetre un 14% més gran i un 30% més brillant que una lluna plena situada a l'apogeu.

Superlluna nova

Tots els titulars són per les llunes plenes de perigeu, però també hi ha superlluna quan el satèl·lit està en fase nova.

Freqüència del fenomen

El diferent grau d'exactitud de la coincidència entre la fase plena i el pas pel perigeu, i també la variació de la distància de cada perigeu, pot portar-nos a parlar de diverses superllunes al llarg d'un any. Si considerem com a veritable superlluna la que es dóna en el perigeu més curt de cada cicle, parlem d'una freqüència d'al voltant d'un any i 48 dies. La taula següent mostra la previsió de superllunes per als anys vinents (la lletra "m" marca el mínim perigeu i, per tant, la superlluna més gran).

Il·lusió lunar

A la pràctica, no sempre és fàcil notar la diferència entre una superlluna i una lluna plena normal, ja que el 30% de diferència en la brillantor pot ser difícil de calibrar. Segons els experts, el factor que més juga en realitat és el fenomen conegut com il·lusió lunar, que passa quan la Lluna és a prop de l'horitzó. Llavors, quan veiem el nostre satèl·lit a través d'arbres, edificis i d'altres objectes en primer pla, la sensació és d'una Lluna més gran. En aquestes ocasions, la il·lusió amplifica la lluna de perigeu.

Efectes

Malgrat que la superstició intenta relacionar les superllunes amb catàstrofes naturals, l'únic efecte visible és l'augment de les marees. Tots els mesos, el dia de la lluna plena, la Lluna, la Terra i el Sol s'alineen. Aquesta formació astral crea marees altes que s'eleven uns centímetres per sobre del normal i marees baixes que cauen estrepitosament. Durant la lluna plena de perigeu, aquestes marees s'accentuen encara més.

 

VÍDEOS RELACIONATS

GALERIES RELACIONADES