El temps de la A a la Z: el solstici

Alberto Alcántara
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Les estacions astronòmiques es deuen a la inclinació de l'eix de rotació de la terra sobre el pla del seu moviment respecte al Sol, anomenat eclíptica. Aquesta desviació fa que els dos hemisferis rebin una il·luminació diferent segons l'època de l'any.

L'inici de les estacions ve donat per aquells instants en què la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita. L'estiu i l'hivern comencen amb els solsticis.

El solstici d'estiu

Quan el sol arriba a la seva posició més boreal, amb una declinació nord màxima, es dóna el solstici d'estiu. Durant uns quants dies, la seva alçada màxima al migdia no canvia, i per això, en diem solstici (Sol quiet). En aquest instant, a l'hemisferi sud s'inicia l'hivern.

El dia del solstici d'estiu és el de més durada de l'any, gairebé sis hores més llarg que el més curt (el solstici d'hivern). Al voltant d'aquest dia es troben el dia en què el Sol surt més aviat i aquell en què es posa més tard.

Aquesta diferència depèn de la latitud del lloc: és nul·la en l'equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Per sobre del cercle polar boreal, al voltant del 21 de juny es dóna el fenomen del sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

També prop del solstici es dóna el dia de l'afeli, quan el Sol i la Terra estan més allunyats entre si al llarg de l'any. Per aquest motiu, i com mana la segona llei de Kepler, la Terra es mou més lentament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'estiu, i per tant la durada d'aquesta estació és més gran que la de les altres.

L'inici de l'estiu pot donar-se, en tres dates diferents: del 20 al 22 de juny.  Al llarg del segle XXI, l'estiu s'iniciarà en els dies 20 i 21 de juny. Com a curiositat, l'inici més matiner serà l'any 2096. L'inici més tardà va ser el 2003.

Solstici d'hivern

El solstici d'hivern és un mirall invers del solstici d'estiu: el  Sol ocupa la posició més austral dins de l'eclíptica i es manté uns dies en aquesta màxima declinació sud. A l'hemisferi sud, s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en què el Sol surt més tard i aquell en què es posa més aviat. A l'Antàrtida, al voltant del 21 de desembre es dóna el fenomen del sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

L'inici de l'hivern pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre).

A més a més, el solstici també està a prop del periheli: el dia en què el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any, i per això la Terra es mou més ràpidament. L'hivern és, per tant, l'estació més curta.

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS