Dia radiant amb calor intensa (Jordi Rodoreda)
Dia radiant amb calor intensa (Jordi Rodoreda)

El temps de la A a la Z: canícula

Néstor GómezActualitzat

"La calor més greu, de Mare de Déu a Mare de Déu", "la canícula, la monja la porta i el frare se l'emporta" o "Al juliol, tota la roba al vol".

Comencem amb tres dites populars que fan referència al període més càlid de l'any. No coincideixen els dies exactament però sí, més o menys, el període. La primera dita ens anuncia la canícula entre la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, i la Mare de Déu d'Agost, el 15 d'agost; i la segona, entre Santa Margarida, el 20 de juliol, i Sant Bernat de Claravall, el 20 d'agost. Aquest període clàssic de més calor de l'any se'l coneix amb el nom de canícula.

La canícula és un període prolongat de temperatures molt altes, tant de dia com de nit. No es pot confondre amb onada de calor, un període en què les temperatures màximes arriben a valors extrems durant uns dies. Ni totes les canícules tenen onades de calor ni totes les onades de calor es donen durant la canícula.

Les setmanes de més calor no coincideixen amb les setmanes de més insolació. El solstici d'estiu va arribar el matí del 21 de juny, jornada en què el sol assoleix la seva màxima alçada i la màxima insolació. L'aire, la terra i l'aigua tenen un comportament diferent davant la calor i el fred, uns amb més retard que els altres. Això explica que les temperatures més altes de l'aire es registrin entre el 15 de juliol i el 15 d'agost i la temperatura del mar més càlida de l'any a casa nostra es dóna cap a finals d'agost. A l'aigua li costa més escalfar-se a l'estiu i refredar-se a l'hivern.

L'origen del nom

L'etimologia de la paraula canícula ens porta al terme llatí "canis" (gos). Canícula es pot traduir com "gos petit", i el seu vincle amb el concepte de calor prové de l'astronomia, de la constel·lació Canis Major (Ca Major). En aquesta constel·lació hi ha l'estrella Sírius, la més brillant del cel nocturn.  

Antigament, l'època més calorosa de l'any  a l'hemisferi nord  coincidia amb els dies en què Sírius sortia i es posava al mateix temps que el sol. Aquest període anava del 22 de juliol al 23 d'agost. Ara no passa així;  degut a la variació de l'eix de rotació de la Terra, Sírius apareix a finals d'agost.

ARXIVAT A:
El temps de la A a la Z
Anar al contingut