El temps de la A a la Z: Allaus

L'allau és el desplaçament de la neu per un vessant. Les successives nevades durant la temporada d'hivern van acumulant capes, una sobre una altra, a la manera dels millfulls. Cada nova capa de neu evolucionarà i es transformarà segons les condicions meteorològiques de vent, humitat, temperatura i insolació. Si el terreny és horitzontal, la neu no es desplaçarà.

Què passa quan el terra està inclinat?

Per efecte de la gravetat, el terreny inclinat ajuda a fer caure els objectes, també la neu. L'aigua líquida amb només un pendent d'un 2% ja es desplaça. En el cas de la neu, cal una mica més d'inclinació. La majoria d'allaus es produeixen amb pendents d'entre 30º i 45º i variarà en funció de la cohesió de la neu.

Tipus d'allaus

• ► Allaus de neu recent. Es produeixen durant o poc després de nevades abundoses. A partir d'uns 20 cm de neu nova poden caure allaus espontànies per l'escassa cohesió de la neu. L'allau neix en un punt o per una fractura i pel pes de la mateixa neu es va engrandint a mesura que davalla pel vessant. Les temudes allaus de neu pols es produeixen durant les èpoques de més fred de l'hivern, són molt ràpides i molt destructives. Quan la neu és molt seca, és molt lleugera, i en barrejar-se amb l'aire forma un aerosol que avança pendent avall a velocitats d'entre 100 i 300 km/h. A la vegada, crea una ona expansiva davant de l'allau amb un gran poder destructiu.

• ► Allaus de fusió. Es produeixen en presència d'aigua líquida, per un fort ascens de les temperatures, clarament per sobre dels 0 ºC, o quan plou sobre la neu. Són les allaus més habituals a la primavera, si bé en períodes de calor a l'hivern també en poden aparèixer. Els vessants sud de les muntanyes, els més exposats al sol, són els indrets on més n'hi ha. Les cicatrius de les allaus de fusió poden gratar fins al sòl i deixar al descobert la superfície del pendent. Aquestes allaus baixen a velocitats entre 20 i 60 km/h i poden tenir un gran poder destructiu.

• ► Allau de placa. La superposició de capes de diferents nevades i la seva transformació pot fer lliscar una capa de neu sobre una altra. Les més comunes són les plaques de vent però també en poden sorgir d'acumulacions en cornises o en zones convexes. Les allaus de placa poden produir-se al llarg de tota la temporada, si bé són més perilloses en les èpoques més fredes. Un 70% dels accidents amb víctimes es deuen a allaus amb plaques de vent. La ruptura inicial de la capa de neu s'estén de pressa al llarg d'una línia de trencament. Queda visible l'origen de l'allau amb una cicatriu en forma de graó.