El segon llac més gran de Bolívia ha desaparegut

La pitjor sequera dels darrers 25 anys i una gestió de l'aigua equivocada assequen el Poopó

Néstor GómezActualitzat

La captació d'aigua per a usos industrials i la severa sequera, la pitjor en 25 anys a Bolívia, assequen el llac Poopó, el segon més gran de Bolívia després del Titicaca.

El llac Poopó, amb una superfície de més de 2.000 km², com la suma de les comarques del Bages i Osona, ha passat de ser un llac ple de vida i font d'aliments a les poblacions de les ribes a un autèntic desert. 

Les causes de la desaparició de les aigües estan associades a les indústries i a la mineria. A més, el pla regulador de l'aigua dels anys 90 va reduir considerablement l'aportació d'aigua dels rius que l'alimenten. Els habitants de la zona, d'ètnia uru, han vist com s'han quedat sense llac i l'aigua que queda al subsòl està contaminada.

La mineria és la gran devoradora d'aigua. Segons fonts locals, per produir 150.000 tones de mineral s'utilitzen 100.000 m³ d'aigua, que és igual a l'aigua que consumeix La Paz en només dos dies. La sequera va obligar el govern a declarar l'estat d'emergència nacional al novembre i ha afectat més de 177.000 famílies a tot el país.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut