El Niño destarota la pesca
L'escalfament del Pacífic es repeteix cada any
El fenomen del Niño fa milers d'anys que existeix i no té res a veure amb el canvi climàtic.
Es tracta de l'escalfament marcat de les aigües superficials del Pacífic sud. Habitualment són aigües fredes i això implica sempre un anticicló al damunt (absència de pluges gairebé perpètua al desert d'Atacama, Xile). Quan les aigües s'escalfen, l'anticicló es debilita i es poden formar núvols que donen pluges. Aquesta desestabilització regional és com un efecte dominó en diverses àrees del planeta on hi ha tendència a produir-se fenòmens meteorològics extrems. L'origen d'aquest escalfament de les aigües es troba en debilitaments/reforçaments de les altes i baixes pressions al Pacífic central, moment en què marxen gairebé del tot els vents alisis. El motiu d'aquests desajustos regulars no se sap.
Cada any, pels volts de Nadal, es produeix un escalfament de les aigües superficials de l'oceà. Aquest fenomen és conegut, des de fa segles, pels pescadors de la zona disminueix moltíssim la pesca amb l'arribada d'aigües càlides, que el van batejar com "Niño Jesús" perquè és un fenomen recorrent durant el Nadal. Els investigadors americans, que el van estudiar fa unes dècades, van treure la paraula "Jesús" i el van rebatejar, des d'un punt de vista científic i més global, com a "El Niño". Tot i que es produeix cada any, normalment n'hi ha un de fort cada 7 o 8 anys, aproximadament. Fa un any i mig n'hi va haver un de fort. Durant l'estiu passat i la tardor les aigües es van refredar i va arribar la Niña. Des del Nadal passat i fins fa poc, ha tornat l'escalfament.
És curiós veure que la incidència en les captures de pesca és contundent. Els canvis de temperatura afecten els microorganismes amb els quals s'alimenten els peixos (com, per exemple, el plàncton). Però no totes les espècies es comporten igual, ni tampoc es reparteixen igual en funció de si són aigües costaneres, profundes o, fins i tot, amb grans diferències entre el nord i el sud com en el cas del Perú. Les imatges que il·lustren aquesta notícia fan referència al gran augment de captures, un 47% més de verats, bonítols i d'altres. Sempre, però, al nord del Perú. En general, però, mentre hi ha el Niño les captures disminueixen, sobretot en aigües profundes i en el cas d'espècies com l'anxova o la sardina. Les gràfiques corresponen a les dades que ens arriben des del Perú. La forta disminució d'anxova i sardina durant el Niño del 1972 i 1983, o el més potent, del 1998, contrasten amb l'augment notable de les captures de sorell i verat.
És clar que calen unes dècades més d'estudi del fenomen perquè encara no se sap per què es produeix l'origen inicial del debilitament dels alisis al centre del Pacífic i, a més, altera gran part de la meteorologia planetària. En el cas dels Monsons, per exemple, les seves alteracions acostumen a ser catastròfiques.
