El forat de la capa d'ozó, en lenta recuperació

La màxima extensió del forat de la capa d'ozó d'aquesta tardor es recupera una mica però es manté per sobre dels 20 milions de km²
Néstor Gómez
Extensió de la capa d'ozó del 28 de setembre de 2016

Extensió de la capa d'ozó del 28 de setembre de 2016

Aquest 2016, el forat de la capa d'ozó se situa en el cinquè més petit des de l'any 2000, segons la NASA. S'inverteix la situació del 2015, quan el forat de la capa d'ozó va repuntar fins a ser el quart més gran des del 1979.

El forat de la capa d'ozó arriba al seu màxim al pol Sud a finals de l'hivern austral, entre finals de setembre i primera meitat d'octubre. Enguany, l'extensió màxima del forat es va registrat el 28 de setembre amb 23 milions de km², una xifra sensiblement inferior a la del 2015, de 28 milions de km², i a la vegada és dels forats més petits des del 2000. Tot i així, encara som lluny dels valors dels anys 80, en què es baixava clarament dels 20 milions de km².

 

 

 

Si ha millorat en extensió, també s'ha recuperat quantitativament. Quan el forat de la capa d'ozó era més gran, entre els anys 90 i la dècada del 2000, les mesures baixaven per sota de les 100 Unitats Dobson (DU). La recuperació dels darrers anys, sobretot a partit del 2010, ha situat les mesures per sobre dels 110 DU, tret del 2011 i 2015. Aquest 2016, la mesura més baixa d'ozó es va donar l'1 octubre amb 114 DU.

L'ozó estratosfèric és el nostre escut natural de protecció a la radiació ultraviolada. Si concentréssim tot l'ozó d'una columna d'aire de l'atmosfera, des de la superfície de la Terra fins a l'espai, només ocuparia 3 mil·límetres. La unitat que s'utilitza per mesurar l'ozó total són les Unitats Dobson (DU). Cada d'any, durant la primavera austral, les reaccions químiques que generen el clor i el brom amb l'ozó provoquen la destrucció de la capa d'ozó al pol sud.

Tot i les dades actuals, la destrucció de la capa d'ozó s'està aturant i, a poc a poc, està tornant als nivells de referència dels anys 80. Aquestes són les conclusions d'un estudi elaborat per 300 científics, avalat per l'Organització Mundial de Meteorologia i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).