Acord per aprofitar milions de litres d'aigua d'algunes depuradores

Aquest dilluns, dia 22, l'Agència Catalana de l'Aigua, ACA, i també Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB, van firmar un acord fonamental per a l'abastament de l'aigua a Barcelona i la seva conurbació. La depuradora del Llobregat aprofitarà les aigües del terciari, les més netes.

A Catalunya hi ha una mica més de 500 depuradores, que són líders a Espanya, i unes 400 depuren en terciari. El resultat són aigües molt netes, gairebé perfectes. El nivell secundari és el tractament físic de les aigües. El terciari és el tractament biològic.

Un bon exemple d'aprofitament parcial de les seves possibilitats és la depuradora situada entre Sabadell i Badia, la del riu Sec, a tocar de l'aeroport de Sabadell. Depura en terciari des del 2007. Abans, aigües avall, amb depuració només física, en secundari, Cerdanyola i Badia vivien immerses alguns dies en una atmosfera de pudors poc agradables. Actualment, Aigües Sabadell aprofita 119.000 metres cúbics anuals (119.000.000 de litres anuals) que surten d'aquesta depuradora. El gran centre comercial que hi ha al voltant de la C-58, on se situen establiments com Ikea, Viena o Leroy Merlin, entre d'altres, s'abasta, per a segons quins usos, amb aquesta aigua.

Pel que fa a l'acord firmat dilluns, permetrà incrementar les reserves estratègiques en situació de sequera, aportant aigua de qualitat al riu en lloc d'abocar-la al mar i creant una barrera contra la infiltració salina, entre altres usos ambientals.

La necessitat de garantir unes reserves d'aigua mínimes als embassaments el màxim temps possible, especialment en una situació de sequera com l'actual, requereix tenir al cent per cent operatives les instal·lacions del sistema terciari de la depuradora del Llobregat, que es van construir en el seu moment per poder augmentar els cabals que circulen pel riu i també contribuir a la recàrrega dels aqüífers –ja que són reserves estratègiques–, així com també a aportar cabals ambientals a les llacunes de la vall baixa i el delta del Llobregat o a frenar la intrusió salina del mar.

Aquestes instal·lacions –de titularitat de la Generalitat de Catalunya– consisteixen en la planta de tractament terciari de l'efluent de la depuradora del Prat de Llobregat, els pous contra la intrusió salina, la planta dessalobradora de Sant Boi, les basses de recàrrega de la vall baixa del Llobregat i les canonades de bombament al riu (fins a l'assut de Molins de Rei) que es van construir durant la darrera sequera, amb aportació dels Fons de Cohesió (85%) i de la Generalitat de Catalunya (15%).

La planta de tractament terciari de la depuradora del Llobregat té una part que funciona per sistema d'osmosi inversa. La instal·lació pot arribar a produir fins a 2 m3/s, que és el consum equivalent d'aigua per a una població propera al milió d'habitants (l'equivalent del 25% de la demanda de l'Àrea Metropolitana de Barcelona).

Les condicions qualitatives de l'aigua per fer aquests usos, d'acord amb l'autorització d'abocament de 28 de novembre del 2017 de l'ACA, són més exigents que les d'abocament al mar, raó per la qual cal sotmetre l'aigua de la depuradora a un tractament addicional (sistema terciari) abans de transportar-la fins als nous punts d'abocament, ja sigui al riu, a les llacunes o als pous contra la intrusió salina.

L'ACA, a través d'aquest conveni de sanejament, finançarà els costos d'explotació de la planta de posttractament terciari de la depuradora del Llobregat, quantificats en 2,5 milions d'euros, amb la possibilitat d'incorporar-hi 1 milió d'euros més en cas que s'hagués d'incrementar la producció d'aigua per aportar més cabal al riu o a la resta d'usos en situació de sequera. Addicionalment, es disposarà d'un altre milió d'euros en cas que s'hagin de dur a terme actuacions de millora i adequació de les instal·lacions existents.

Pel que fa a la seva producció, es determinen tres models de funcionament:

1. Normalitat: amb les reserves en situació de normalitat s'activaria l'aigua del posttractament (sistema terciari) per crear una barrera contra la intrusió salina i garantir la qualitat d'aquesta massa d'aigua estratègica. Cal recordar que els aqüífers de la vall baixa del Llobregat poden aportar en situació de sequera tanta aigua com la dessalinitzadora.

2. Prealerta i alerta (entre el 70 i el 35% de reserves): les aportacions del sistema terciari de la depuradora del Llobregat servirien per frenar la intrusió salina i la resta d'usos, com els agrícoles, ambientals o municipals.

3. Excepcionalitat (25%) i emergència (20%): aportació com a aigua de capçalera, aigües amunt de l'assut de Molins de Rei, per disposar de més recursos al riu per tornar a ser captats i potabilitzats, i tancar així el cicle hidrològic, en lloc d'abocar-los al mar.

En qualsevol cas, el volum d'aigua a produir serà variable segons l'estat hidrològic i l'establirà mensualment per l'Agència Catalana de l'Aigua. Els canvis de règim seran comunicats a l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb una antelació de dos mesos i aquesta última s'encarregarà de fer el seguiment dels nivells de l'aigua posttractada d'acord amb l'autorització d'abocament de l'ACA per a cadascun dels diferents usos.

L'acord entre l'ACA i l'AMB també preveu la creació d'un grup d'experts (ACA, Departament de Salut i AMB) amb l'objectiu de planificar el full de ruta que determini el funcionament de la planta i analitzar la possibilitat d'avançar l'aportació d'aigua al tram final del riu Llobregat en continu i no únicament en els períodes d'excepcionalitat de la sequera.

El clima mediterrani ens porta una gran irregularitat pluviomètrica anual. Cap a l'any 1950, el grau de variabilitat de les pluges era, per exemple, d'un 20% a l'observatori de Sabadell. El 2017 ja arribava al 30%. Això vol dir que ara plou pitjor, de manera més irregular i més mal repartida, i això fa de mal gestionar.

Amb aquest panorama, la diversificació en els abastaments és fonamental. Transvasaments com el del Ter-Llobregat o el minitransvasament de l'Ebre cap al Camp de Tarragona i fins a Cunit han estat capitals per garantir que les aixetes ragin. Les dessalinitzadores de la Tordera o el Prat de Llobregat (la més gran d'Europa) són estratègiques, però l'excedent de més de 400 depuradores esdevé un recurs imprescindible, i cal aprofitar-lo, com ja es fa a Califòrnia des de fa anys i amb totes les garanties del món per a la salut dels ciutadans. No perdem més temps!!!