Els fets astronòmics més destacats de l'hivern
Tot a punt per l'hivern astronòmic: ha començat aquest dilluns 22 de desembre a les 0 hores 3 minuts hora oficial, segons els càlculs de l' Observatori Astronòmic Nacional. L'estació durarà 88 dies i 23 hores, fins el 20 de març del 2015.
L'hivern astronòmic s'inicia en el solstici d'hivern, amb el dia més curt de l'any. A Barcelona, aquest 22 de desembre durarà 9 hores i 11 minuts, els que van des de les 8:14 hores de l'orto solar fins les 17.25 de la posta. El dia més llarg de l'any, el 21 de juny, va durar 15 hores i 10 minuts. Tot seguit, us presentem els trets astronòmics més destacats dels pròxims mesos, segons destaca l' Observatori Astronòmic Nacional (IGN, Foment).
Sortida i posta de sol
Tot i ser el dia més curt de l'any, el 22 de desembre no és el dia en què el Sol surti més tard i es posi més aviat. El dia en què el Sol es va posar més aviat va ser el 8 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 4 gener de 2015.
Distància al Sol
El periheli, el màxim acostament entre la Terra i el Sol, es donarà el 4 de gener de 2015. La distància serà d'uns 147 milions de quilòmetres, uns 5 milions menys que en el moment de l'afeli o punt de distància màxima (6 de juliol de 2015).
Activitat solar
L'activitat del Sol es reflexa en les seves taques, fulguracions i protuberàncies. A la Terra arriba en forma d' alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en la presència d' aurores polars. Segons les estimacions de l'Agència Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) i del Space Weather Prediction Center, el nombre de taques solars d'aquest hivern estarà entre 58 i 83.
Eclipsis
El dia 20 de març, data d'entrada de la primavera, hi haurà un eclipsi de Sol que serà visible com a eclipsi total al nord de l'Oceà Atlàntic i a les Illes Svalbard. A casa nostra, l'eclipsi serà visible com a parcial.
Planetes
Els planetes Venus i Mart seran visibles mirant cap a l'oest després de la posta de Sol. Saturn es veurà cap al sud-est abans de l'albada. Júpiter es veurà entrada la nit. El 6 de febrer estarà en oposició, moment en què arribarà la seva màxima brillantor anual.
Lluna plena
La primera lluna plena de l'hivern es donarà el 5 de gener, la segona el 3 de febrer i l' última el 5 de març.
Pluges de meteors
La primera pluja de meteors important de l'hivern és la dels Quadràntids, amb un màxim previst cap al 3 de gener.
Constel·lacions
Al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, l' Óssa Menor i Cefeu. Les constel·lacions zodiacals visibles en aquest període van d' Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i l' Óssa Major; per sota, Orió. Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirià, Arturo, Vega, Capela, Rigel, Proción, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pòl·lux.
