Regulació

Llei de la CCMA

El 29 de setembre del 1982, el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el projecte de llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de regulació dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat. El text definitiu, després de passar el tràmit d’una ponència parlamentària marcada pel consens, va ser aprovat pel ple del Parlament el 18 de maig del 1983 i la llei es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el 14 de juny. Amb el nom de llei 10/1983 del 30 de maig de creació de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, va ser una de les primeres lleis aprovades per unanimitat per la cambra catalana.

La primera llei de la Corporació va ser vigent fins al 18 d’octubre del 2007, data en què es va publicar al DOGC la llei 11/2007, d’11 d’octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Durant més de vint-i-tres anys, la llei de creació va complir el seu objectiu principal, contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística i cultural de la ràdio i la televisió de Catalunya, així com tenir un paper cabdal en l’impuls i el desenvolupament de la indústria audiovisual catalana.

Amb l’aplicació de la llei 11/2007, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va passar a dir-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a conseqüència de l’ampliació de les seves funcions d’acord amb els canvis tecnològics produïts i també en previsió dels que es puguin esdevenir en el futur. Segons s’estableix al preàmbul, el nou context audiovisual reclama una definició de la funció i les obligacions del servei públic. Aquesta funció ha d’incloure mesures adients per pal·liar la fractura digital en el trànsit cap a la societat de la informació i garantir l’accés universal a les diverses modalitats de difusió del coneixement, de la informació i de les expressions culturals.

El 15 de febrer del 2012 el ple del Parlament va aprovar la llei de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual, que introdueix canvis en la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Amb el nou text es racionalitzen i es redistribueixen les funcions dels òrgans rectors de l’ens per afavorir una gestió i una estratègia empresarials més àgils i eficients, amb el consegüent estalvi de costos que això comporta. La llei 2/2012, de 22 de febrer, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual, es va publicar al DOGC el 27 de febrer.

Llibre d’estil

El Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el recull de directrius i recomanacions que guien i orienten la feina de producció i difusió de continguts dels mitjans audiovisuals de la Generalitat de Catalunya. Recull els valors i principis de servei públic, compromís amb el país, qualitat de continguts, i transparència i eficiència en la gestió.

Contracte programa

El contracte programa defineix les funcions de servei públic de la CCMA, estableix el compromís de prestar aquests serveis i uns objectius a assolir en un interval definit de temps, alhora que fixa les aportacions econòmiques de la Generalitat de Catalunya.

El document, nascut de la necessitat de garantir un finançament estable per a una millor planificació estratègica de les empreses de la CCMA, estableix la relacions econòmiques entre la CCMA i el govern català des que va quedar establert així pel Parlament de Catalunya l’any 1999, en la resolució 3/VI del 15 de desembre.

El primer contracte programa es va signar el 29 de gener del 2002, per al període 2002-2005. El document vigent correspon al període 2006-2009.

Estatut professional

L’estatut professional dels mitjans de comunicació de la CCMA regula les relacions entre l'empresa i els seus professionals en l'exercici de les funcions d'obtenció, elaboració i difusió de la informació.

El document consta d’uns principis deontològics i ètics i d’un seguit de drets i deures on es preveuen, entre d’altres, la clàusula de consciència i el secret professional. També defineix l’estructura de la redacció i regula l’existència del Comitè Professional com a òrgan de representació dels professionals de la informació en relació amb les matèries pròpies de l’estatut.

Les competències pel que fa a la reforma d’aquest estatut recauen en el director general, en una quarta part dels membres del Consell d’Administració i en els comitès professionals.

Legislació sectorial

  1. Estatut d’Autonomia de Catalunya

    Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat i en el Diari Oficial de la Generalitat del 20 de juliol del 2006

    Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual

    • Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual:

      a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local.

      b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya.

    • Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social.
    • La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social.
  2. Llei 4/1980, del 10 de gener, d’estatut de la ràdio i la televisió
  3. Llei 46/1983, del 26 de desembre, reguladora del tercer canal de televisió
  4. Llei 25/1994, del 2 de juliol, per la qual s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la directiva 89/552/CEE, anomenada "Televisió sense fronteres"
  5. Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
  6. Llei 34/2002, de l’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic
  7. Llei 10/2005, del 14 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la televisió digital terrestre, de liberalització de la televisió per cable i de foment del pluralisme.
  8. Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya
  9. Mandat Marc del sistema públic audiovisual, aprovat pel Parlament de Catalunya l'11 de febrer del 2010
  10. Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual