Vera Rubin, els Nobel i els Abel

L'astrònoma que va aportar proves decisives sobre l'existència de la matèria fosca, una científica ignorada als grans premis

Fa poc ens ha deixat Vera Rubin, l'astrònoma que va obrir la porta al coneixement de la matèria fosca de l'univers.

Als anys 70, Rubin va estudiar galàxies pròximes i llunyanes i va constatar que el seu moviment no quadrava amb les lleis de Newton i Kepler, i que, per tant, hi havia d'haver més matèria que la que coneixíem; una matèria invisible que actuava sobre aquestes galàxies i les afectava, la matèria fosca que avui sabem que pot ocupar fins a un 25 per cent de tot el cosmos.

Les investigacions de Rubin la van situar durant anys com una ferma candidata al premi Nobel de Física, que, tanmateix, mai no va obtenir. Aquest fet i les dificultats que va haver de vèncer en la seva joventut per aconseguir tirar endavant la seva recerca, i que ella mateixa en alguna ocasió va reconèixer, són una constatació més de les desigualtats que encara són presents quan es parla de dones i ciència i, especialment, de grans i prestigiosos guardons.

Com a dada només cal mirar enrere i comprovar que en tota la història dels Nobel, des del 1901, els homes han obtingut el 99 per cent dels premis de Física i el 97 per cent de tots els Nobel científics. I la història es repeteix també amb un altre premi, gairebé tan prestigiós i no tan antic, l'Abel de matemàtiques, que aquest any precisament s'ha decidit a Barcelona i que es farà públic al març.

Des que el 2002 es va crear l'Abel, considerat el Nobel de les matemàtiques, aquest premi encara no ha reconegut cap dona. Potser enguany ens emportarem una sorpresa però, en tot cas, no ha de ser una qüestió de quotes sinó de reconeixement a la feina i a la recerca científica d'alt valor, més enllà del sexe.

I no han faltat ni falten candidates per a aquests guardons. Per posar-ne només dos exemples més, a banda de Rubin, podríem recordar Rosalind Franklin, que als anys 50 va tenir un paper determinant en la descripció de l'ADN, o Jocelyn Bell Burnell, actualment professora a Oxford, que va ser la descobridora dels púlsars, una recerca que després va desenvolupar el seu mentor, a qui sí que van donar el premi Nobel.

De fet, actualment les dones representen a Europa més d'un 30 per cent dels professionals científics i fan recerca d'alt nivell, però són oblidades reiteradament pels grans guardons. 

Potser ja és hora de canviar la mirada, la perspectiva, de superar vells prejudicis socials de gènere i tenir més en compte la seva feina, d'una manera pública i clara. Perquè és molt el que han aportat i aporten les dones a la ciència i molt el que ens perdríem sense elles.