Valverde, alguna pregunta més?

No es necessiten debats sobre Valverde: jugarà amb l'estil Barça perquè tindrà els jugadors del Barça; dirigirà l'equip sense arrogància perquè ell és senzill, i no incomodarà ningú, ni els aficionats del seu Espanyol
Ernesto Valverde

Ernesto Valverde

Ernesto Valverde dona nom a la porta 89 de Cornellà. Algú amb poca feina s'entreté a les xarxes socials i qüestiona si Valverde ha de donar nom a una porta del camp de l'Espanyol. Curiós aquest primer debat, només encetat perquè Valverde és ara el nou entrenador del Barça.

Salvat-Papasseit il·lustraria el seu cal·ligrama sobre Valverde amb una de les seves formiguetes fent el recorregut que va des de Viandar de la Vera, aquest poblet extremeny de 250 habitants on va néixer, fins a la banqueta del Barça, passant per l'Espanyol, l'Olympiacos, el Vila-real, el València i l'Athletic.

Valverde ha pencat molt, i Clemente, que li va posar el sobrenom de "Txingurri" (formiga), n'està orgullós. I n'hi ha per estar-ne. Valverde va jugar amb l'Espanyol la final de Leverkusen i va entrenar l'equip que va perdre la UEFA a Glasgow el 2007. Aquell Espanyol en què manaven Tamudo, De la Peña i Luis García, que diu de Valverde que no necessita "un punt de mala llet" per gestionar un vestidor i que sempre transmet i arriba al jugador.

Valverde arriba a tothom. No molesta. No intimida. No crida. Aquest és el seu gran punt fort. El segon debat fàcil de si sense mà dura pot entrenar un equip com el Barça també el guanya Valverde. Ho pot fer.

Luis Enrique ha governat el Barça amb arrogància, però els títols han apaivagat les crítiques. Van Gaal cridava fins i tot per demanar l'hora i Guardiola ho omplia tot, mentre que Rijkaard confiava en l'autogestió.

Ara estem davant d'un entrenador transparent, clar i directe, i un entrenador així fa que ens identifiquem amb ell, que ens el fem nostre i que l'admirem. Ell es mereix la porta 89 i la del vestidor del Camp Nou.

I un tercer debat, el de si té l'ADN Barça, si podrà jugar el 4-3-3 que es veu al Camp Nou, perquè fa servir un 4-2-3-1 amb doble pivot a l'Athletic. "Pichi" Alonso diu que quan Valverde va arribar a l'Athletic es va acabar la jugada preferida de l'equip, el xut llarg de porteria buscant una segona jugada, i que, amb Beñat com a referent, ja ha demostrat el bon gust per la pilota. Williams no és Neymar, ni Aduriz és Suárez. Debat tancat, també.

Valverde convencerà i ho farà amb els seus ajudants, amb Aspiazu i Pozanco, ho farà a la seva manera, una manera dialogada i amb criteri futbolístic, sense els 27 homes de Lucho.

Els debats estèrils i les tertúlies pesades només omplen el pensament dels ignorants.