Un paradís perdut... una vida retrobada en un altre país [Sicília]
A l'estació de Caltanissetta no hi ha ni una ànima i no hi passen trens diumenge al migdia. Allí m'espera Noufou Yabré. Sap que arribo de Roma per conèixer la realitat de l'emigració a Sicília. Tenim un amic comú que ens ha posat en contacte. M'explica en mitja hora, en un italià trepitjat, la seva vida.
Va arribar el 4 de març de 2008 a Lampedusa fugint de la carestia i la dictadura al seu país. Abans va ser esclau durant cinc mesos a Líbia. Ha perdut companys de viatge durant la travessa pel Mediterrani. L'han tractat com una bèstia al centre d'acollida de Pian del Lago, una fortalesa prop de Caltanissetta, on ha viscut en promiscuïtat amb altres immigrants adults, tot i ser menor d'edat.
Ha conegut vexacions, ha sofert brutalitats, però en Noufou no perd mai el somriure i se li il·luminen els ulls quan em parla de la terra i la seva família africana. Per ell és el paradís perdut.
Mentre fèiem un tomb per Caltanissetta, on ara treballa com a mediador cultural, li ha trucat la seva mare com cada dia, i com sempre li ha donat records per a la seva nova família, els seus pares italians, en Caloggero i la Cettina, que dirigeixen I Girasoli, l'associació per a menors no acompanyats de Mazzarino; que l'han acollit, l'han fet estudiar i l'han fet créixer com un fill. Ara és un home de 25 anys i s'ha diplomat com a pèrit turístic.
A en Noufou no li agrada la paraula "integració", perquè ell ve de Burkina Fasso, que és el país dels "homes íntegres"; prefereix parlar d'"interacció", perquè diu que "és un intercanvi real entre les persones, una abraçada del que acull amb el que arriba."
