Kilian Jornet
Kilian Jornet ha fet l'Everest dues vegades en una setmana i sense oxigen
La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Un matí per aprendre amb Kilian Jornet a entendre millor la vida

Mònica TerribasActualitzat

Sempre que he vist reportatges de Kilian Jornet trescant per les muntanyes m'he fet la mateixa reflexió: una persona que viu mesurant cada pas, esperant la resposta de la natura, estimant-la perquè no el faci caure, observant-la per entendre-la i gestionant els seus silencis és, segur, una persona a qui les gestes serveixen d'escala, però no pas per fer rècords, sinó per entendre's i enfilar-se a ell mateix; enlloc més.

Et capbusses en el seu pensament i descobreixes una màxima senzilla que avala l'única recepta que ens fa útils, una màxima de l'alpinista Steve House: T-A=0. "Talk minus action equals zero." Parlar sense actuar dona com a resultat zero. I aquí som, en un món on les accions moltes vegades les espatllen precisament les paraules, les declaracions i les posades en escena. Prenem-ne nota. Un pas darrere l'altre, i amunt. En silenci. I aprenent de l'altre, la natura, perquè, si la trepitges d'una manera maldestra, et combatrà. La Terra és un ésser viu més poderós que les persones.

Mentre aneu a la feina, a l'escola o a la universitat, l'escoltarem. Ell, en un racó de Noruega; nosaltres, a tocar del Mediterrani. Conversarem amb Kilian Jornet per primera vegada des que va aconseguir, en aquesta escala que anomenem "rècords insòlits", enfilar-se al cim de l'Everest dos cops en una setmana; però no ho farem pas per parlar d'això, sinó per conèixer l'actitud d'un ésser humà que durant hores i hores aconsegueix, sense més ajuda que ell mateix i l'entorn, que pensament i cos actuïn en una mateixa direcció perquè passin coses increïbles sense paraules: veure l'horitzó cada vegada més a prop. Un matí per aprendre a través de Kilian Jornet a entendre la vida millor, segur.

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut