Un any de merda!
L'any que el bàsquet català intentarà esborrar dels llibres d'història: una temporada per oblidar!
De literatures, les justes. En virtut del clima de confiança que s'ha entaulat entre tots plegats, estem obligats a mirar-nos els ulls i a parlar clar. La temporada 2016-2017, rellegiu el títol, serà recordada per la d'una estranya alineació astral que va crear un camp magnètic sinistre, dins del qual el Barça va arrossegar-se durant mesos per mig Europa, la Penya no va poder lluitar per altra cosa que per evitar el descens -el Manresa no, perquè directament va baixar abans d'hora- i el Cadí la Seu va quedar fora dels play-offs després de perdre el partit decisiu a casa contra un equip que no s'hi jugava res.
Per sort, l'Uni Girona ha jugat la final de la Lliga, la Penya ha evitat la desaparició i el Barça B, el descens a LEB Plata. El com, arribats a aquest punt, és el de menys. La 2016-2017, per tant, té dos arguments d'irrefutable optimisme, que no són altra cosa que pessimisme guarnit de bona voluntat: que tot plegat encara podria haver estat pitjor, i que el futur ja no ho pot ser més, perquè després de 8 mesos de penúries, això, indefectiblement, ja només pot anar cap amunt.
