Trump, Obama i Liu Xiaobo
Les -possibles- reflexions sobre el món d'un Nobel pres a la Xina
Aquests dies he pensat molt en Liu Xiaobo. El Nobel de la Pau més invisible. Em resisteixo a pensar que el Nobel viu més oblidat. Me l'he imaginat a la seva cel·la, a la presó de Jinzhou, a la remota província nord-oriental de Liaoning, temperatures gèlides, vestigis dels presoners japonesos de la Segona Guerra Mundial.
Liu Xiaobo porta ja 8 anys detingut per haver plasmat en un escrit, la Carta 08, els seus pensaments -i els d'altres intel·lectuals- a favor d'un canvi real i profund a la Xina. Condemnat a 11 anys de presó per incitar a la subversió contra l'Estat. Amb les paraules. Amb la tinta.
Un mes abans de la seva detenció, Liu Xiaobo escrivia a "Guancha" un article sobre l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca. "Haver vist Obama convertir-se en el 44è president dels EUA em deixa, com a xinès, una altra vegada impressionat davant la grandesa del seu sistema liberal i de la seva cultura (...) s'ha mostrat al món la mentalitat americana del segle XXI."
La democràcia dels Estats Units com a model d'esperança, com a exemple d'autoregulació en moments de crisi gràcies a la participació del poble, el miracle del model americà. Enveja sana. I pura ironia, si fem un salt fins al 2017.
Aquests dies he pensat molt en Liu Xiaobo. I me l'he imaginat desconcertat. Amb el bolígraf a la mà, perquè estic segur que continua escrivint, no li poden haver privat tot. Ell, que ha viscut l'era Obama en un forat perdut de la Xina. Ell, que s'ha consumit per dins conscient que la seva dona Liu Xia vivia sotmesa a la presó del seu pis de Pequín. Ell, un autèntic somiador, veu el seu ideal descavalcat per Donald Trump, l'home sense escrúpols, el president de l'America First a qualsevol preu.
Ell, que no és un il·lús, sap que Obama ha comès molts errors. Però estic convençut que aquests dies, Liu Xiaobo, l'home que no té enemics, que no coneix l'odi, confia una mica menys en el món.
