This is not soccer

No és nou d'ara. Per desgràcia aquest costum ja fa massa temps que l'arrosseguem i amb el pas dels anys en lloc d'anar a menys ha anat en augment.

Parlo de la fixació que hi ha en focalitzar bona part de l'anàlisi d'un partit de futbol en la tasca arbitral. No estic dient amb això que no n'haguem de parlar dels àrbitres. Formen part del partit, com els jugadors i els tècnics, però cada cop amb més freqüència deixem en un segon pla que han fet bé o malament els equips per centrar-ho tot en la feina d'aquests.

Són l'ase dels cops, els caps de turc, l'excusa perfecta per explicar perquè un equip ha guanyat o perdut i oblidar la resta.

Com a justificació d'un aficionat, ho podria arribar a entendre. Com a arguments d'un jugador, un entrenador o un periodista, em sembla molt pobre i poc consistent.

Jugadors envoltant-los i abraonant-se damunt d'ells en cada decisió que prenen i no els sembla correcte. Declaracions abans i després d'un partit que  només fan que engreixar la polèmica. I per acabar-ho d'adobar, àrbitres analitzant a través dels mitjans de comunicació la mateixa feina que abans feien ells i ara fan altres col·legues.

Per sort, no a tot arreu és així. Només cal veure com van reaccionar la majoria de jugadors del PSG i dels mitjans francesos a l'eliminació a mans del Barça. I és que quan un equip perd per 6 a 1, el primer que has d'analitzar és què ha fet malament l'equip que ha perdut, i bé el que ha guanyat, abans que qualsevol altra cosa.

Ja sé que hi ha mala peça al teler i difícilment capgirarem aquesta tendència, però que bé que aniria que tots plegats prenguéssim exemple d'altres esports on el respecte cap a l'àrbitre és màxim, i això que també s'equivoquen.

Encara recordo quan fa tres o quatre anys enrere un jugador de rugbi en un partit de la Copa d'Europa va protestar una decisió de l'àrbitre gesticulant i engegant-lo a dida.

L'àrbitre d'aquell partit, el gal·lès Nigel Owens, el va cridar i també al capità de l'equip, que normalment és qui hi pot parlar i comentar les accions dubtoses, i els va dir: "De moment, l'àrbitre del partit encara sóc jo. Facin vostès la seva feina i jo faré la meva, però no deixaré passar cap més actitud com aquesta. Senyors, això no és futbol."

I aquell gegant de gairebé dos metres d'alçada i cent trenta quilos de pes va ajupir el cap i va tornar cap on eren els seus companys conscient que el seu comportament havia fregat el ridícul.