A poc a poc, el seu cap de cuina, Toni Romero, ha anat agafant la seva independència empresarial i a hores d'ara intenta desenvolupar la seva proposta gastronòmica de nivell en aquest barri en constant evolució. Va passar un parell d'anys pel Bulli i va fer una llarga estada en un tres estrelles francès, cosa que li dona un excel·lent bagatge per fer una cuina tècnicament impecable i en un ambient informal que agrada cada vegada més a la seva clientela. És molt recomanable escollir un dels tres menús proposats: de 48, 68 i 80 per als que volen un festival. Però també és possible menjar a la carta. Aquests preus es justifiquen per la qualitat del producte i el nivell de cuina, similars als de qualsevol restaurant amb estrella Michelin de la ciutat. Com a exemples, el llamàntol del deliciós tàrtar servit sobre una pell de pollastre cruixent o les gambetes vermelles que entren en el ceviche amb alvocats.   S'ha de tastar també el tàrtar de vaca gallega, servit sobre un moll de l'os a la brasa, i la seves impecables patates suflés. Trobareu moltes còpies d'aquest plat a tot arreu, però aquest és l'original! No us podeu perdre el fantàstic all i pebre, una de les poques referències valencianes de la carta. I m'agradaria que el Toni, que és de Castelló, s'atreveixi a proposar-nos també un bon arròs. Però com a aperitiu, per picar abans de qualsevol dels menús, és imprescindible demanar la seva nova creació: una amanida russa molt saborosa que a dins porta una petita sorpresa en forma de patates palla cruixents; per mi, potser, la millor de la ciutat. Postres excel·lents, com les natilles de blat de moro amb whisky o el tremolós pastís de brie amb vainilla i gel de moscatell.     Potser aquesta casa no aconseguirà mai l'estrella Michelin, potser per la informalitat de la sala, però els puc assegurar que la cuina s'ho mereix clarament. Detalls interessants: obren també el diumenge, migdia i nit. I disposen d'un privat per a àpats de grups, amb menús concertats. Philippe Regol