La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Som davant del mur de "Joc de trons", i sense escales

Mònica Terribas

Qualsevol pas que faci el Parlament de Catalunya per aconseguir tirar endavant el referèndum toparà amb la justícia, encara que no els faci cap gràcia a alguns jutges i fiscals.

No sé si ho vau poder sentir ahir (si no, recupereu-ho). Els fiscals José María Mena i Salvador Viada Bardají, l'un amb llarga experiència al TSJC i l'altre actualment com a fiscal del Tribunal Suprem, asseguraven que no existeix la imparcialitat en el ministeri fiscal i que se'ls tria per raons ideològiques. Escolteu...

Quina confiança pot tenir un procés polític com el català en el seu periple als jutjats? Amb aquesta perspectiva, la lògica que apliquen els 72 diputats i diputades sobiranistes que s'han compromès amb el referèndum busca esquivar trobar-se amb els tribunals. És per això que han promogut una reforma del reglament del Parlament per aprovar la llei de desconnexió, la llei de transitorietat jurídica, en lectura única, sense debat entre els partits. És el que van fer PP i PSOE amb la reforma constitucional, aquell estiu del 2011, de l'article 135. Ho recordeu?

 

Però, malgrat això, bronca amb els partits que només accepten un referèndum si és pactat amb l'Estat, inclosa Catalunya Sí que es Pot, que tampoc no vol viaranys. Però on som? Davant del mur de "Joc de trons", i sense escales. I, encara que sembli que ha arribat l'estiu, "summer isn't coming: it's a heavy winter storm".

Davant d'un enfrontament institucional sense escletxes polítiques, davant d'aquest mur, JxSí i la CUP busquen escletxes jurídiques per esquivar trompades judicials. No fer-ho, per ells, seria renunciar al projecte polític. I fer-ho implica aprovar una llei per exercir "de facto" la desobediència a la Constitució del 1978 obeint una llei catalana.