Som conscients de què és una emergència viària?

Per què no ens fa por conduir saltant-nos totes les normes?

Imagineu-vos que alguna autoritat competent fa unes declaracions per parlar d'una emergència que provocarà la mort d'una persona cada dos dies. Imagineu-vos que explica que els caps de setmana és quan es morirà més gent. Què faríeu? Si fos un aliment, no us el menjaríeu, oi? Si fos una malaltia, faríeu el possible per vacunar-vos-en? Si fos qualsevol altre producte o servei, no en voldríeu quedar absolutament al marge? Probablement la resposta és que sí. Aleshores, no entenc a què juguem els ciutadans que ens agrada conduir.

De vegades m'agradaria anar amb un altaveu enganxat al sostre exterior del cotxe i escridassar els que gosen saltar-se totes les normes. Per començar, els que s'instal·len al carril central de les autopistes, encara que no hi hagi ningú al carril de la dreta, i fan de tap, i no se'n mouen encara que vegin que els fas llum per advertir-los. Continuaré amb els llestos que aprofiten aquesta peculiaritat de les nostres vies per avançar per la dreta i, després, tornar a avançar per l'esquerra amb total impunitat. Els que veus com salten de carril en carril sense posar l'intermitent i, quan els avances, t'adones que no saben per on van, perquè estan parlant pel mòbil o, encara pitjor, escrivint algun missatge. I acabaré amb els que no saben què volen dir els senyals de velocitat màxima.

A tots, els demano que tornin a treure's el carnet de conduir, que pensin que, si les autoritats del trànsit ens diuen que estem en emergència viària, és perquè actuacions com les seves han provocat que les xifres de morts a les carreteres s'hagin disparat un 42 per cent durant els primers mesos del 2018.

Si ningú no fes res per solucionar que cada dos dies hi hagués un mort, ho clamaríem al cel. Ara bé, quan està a les nostres mans d'evitar-ho, no en volem ser conscients. I aquesta és la pitjor epidèmia de la nostra societat.