Síria: silencis que maten... i paraules que ens anestesien

Hi ha silencis que maten. Però algunes paraules es converteixen en còmplices de la matança. "Infern a la terra", "catàstrofe humanitària", "apocalipsi planificada"... són qualificatius de l'ONU sobre el drama de Ghouta oriental i Afrin. Unes Nacions Unides que s'han manifestat profundament preocupades, inquietes, alarmades, i que han instat, reclamat, fet una crida a una treva humanitària, a un alto el foc immediat, al·legant que hauria de poder ser, però no ho és, com lamenta, impotent, el seu secretari general, António Guterres.

Això mentre els estats membres es tiren les armes pel cap. Els Estats Units fent de policia dolent i advertint Al-Assad que actuaran si cal. Però mirant cap a una altra banda quan és Erdogan qui massacra els kurds, fins ara aliats de Trump. Rússia retraient a occident que no tingui cap interès humanitari, mentre protegeix les atrocitats del règim sirià. O Turquia exigint que es freni el desastre de Ghouta quan al cantó d'Afrin hi ha començat un "canvi demogràfic forçat".

Un panorama demolidor a Síria davant el qual Rússia, l'Iran i Turquia, les tres potències amb poder real per canviar-ho, decidien tornar a convocar les converses d'Astana el pròxim mes de maig. Això després de 1.500 morts en 8 setmanes. Perquè ens en fem una idea més propera: 88 cops els atemptats del 17 d'agost a Catalunya, 17 vegades l'11-M a Madrid, o tota la població de municipis com Alp (la Cerdanya), Castellví de la Marca (Alt Penedès) o Tivissa (Ribera d'Ebre).    

I... profundament preocupats. De veritat?