Fa una mica més d'un any que va obrir L'Artesana del Poblenou i  ja hi he fet unes quantes visites. Ja el nom és com una promesa de serietat. Potser és el restaurant que m'agradaria tenir just al costat de casa, perquè sap combinar perfectament l'al·licient del seu menú diari a només 12,50 i la seva suggeridora proposta a la carta, amb plats d'un nivell culinari excel·lent, que van de 4 a 12. Dos joves cuiners pencaires es van ajuntar per crear aquesta deliciosa petita casa de menjars  a 300 m de l'edifici de Mediapro. Pau Pons venia del Gresca i Héctor Barbero del Monvínic. Dues cases de referència de la gastronomia barcelonina. La terrassa, encara oberta els dies de bonança, davant la gran esplanada de la caserna dels bombers, és un dels atractius de la casa, però la cuina és el que fa tornar la gent. Barreja els plats de tota la vida, perfectament treballats i amb  bons productes,  amb uns platets més moderns i frescos que podrien recordar l'elegància del Gresca, encara que tinguin la seva pròpia personalitat.     Croquetes, amanida russa, "callos", patates braves... Estan prou bé, però a  totes les meves visites he anat demanant la suculenta brandada de bacallà amb una galeta de patata cruixent i rovell d'ou coulant. La perfecció en el punt de sal i les textures. Sempre hi ha d'haver un restaurant d'aquestes característiques, un plat que t'ho faci recordar i et faci sentir les ganes irrefrenables de tornar-hi. Per mi, és aquesta brandada! Però m'encanta també la papada amb navalles i "piparra" (bitxos) envinagrada, o els fantàstics peus de porc amb picada que podria agrair un punt de picant. Crec que abans ho tenien picant, però algú  se'n va queixar. La cuina catalana és potser massa tímida amb els picants. Recomano que es demani amb aquest toc picantet. Vaig tastar també el menú del dia: coca de pasta de full amb ceba crocant i formatge cremós i fideus a la cassola  amb salsitxes artesanes i daus petits de mongetes tendres. Tot una mica "al dente" i deliciós.   Potser les postres són el més fluix de la casa. Fa un any que tenen el mateix pastís de xocolata i tocaria potser afegir-hi alguna proposta més, oi? Tema vi: Romina Reyes, la dona de l'Hèctor, sempre té algun vi negre català lleuger com aquest trepat de la Conca de Barberà del Celler El Molí dels Capellans. Philippe Regol