Renunciaria a tot per tu, aire condicionat!

Mentre molts s'amorren als ventiladors i desitgen poder-se arrencar la pell, tu em fas sentir poderosa. Em fas sentir que puc jugar a ser Déu. Que puc riure'm dels mosquits a través del vidre de la finestra tancada a consciència.

Només amb un clic t'encens i em cobreixes de glòria, i el contrast tèrmic em fa posar la pell de gallina. Te'n recordes que fa uns minuts l'asfalt em cremava la sola de les sandàlies?

Tu, que fas pujar la factura de l'electricitat com l'escuma d'una cervesa mal tirada. Tu, que quan m'ataques al transport públic em fas pensar que acabaré a l'hospital amb una pulmonia. Tu, que agredeixes el medi ambient sense compassió... T'estimo i no ho puc evitar. Ho deixaria tot per retenir-te a casa. Preferiria haver de fer les meves necessitats en un forat a terra abans que prescindir de tu. Ho veus, fins a quin punt t'adoro?

De vegades em provoques mal de coll, sí, però sé que ho fas sense voler. És culpa meva, per no programar-te bé i demanar-te temperatures glacials de matinada. També, sovint, em fas patir pel planeta com el pernil ibèric em fa patir pels porcs; però, aleshores, se m'il·lumina un cartell de neons intermitents que crida amb el màxim hedonisme: "Només es viu una vegada!!!". El millor maquillatge per a un egoisme imperant...

Així que viuré amb tu per sempre més. Continuaré apagant-te, perquè ja començo a tenir fred, i tornaré corrents als teus braços al cap de 3 minuts. Et recomanaré a tots els meus amics i seguiré dient que ets la millor inversió que es pot fer. Perquè el que sento per tu no és amor condicionat, és amor incondicional... durant l'estiu!