Reenganxats amb l'esport

Programes com Insersport demostren el valor de l'esport per ajudar joves en risc d'exclusió social

Me citen a les 9 del matí. Arribe 5 minuts abans i un parell d'ells ja són allà. Esperen asseguts en una banqueta mentre xarren amb l'entrenadora. La psicòloga i la tutora conversen entre elles de com està anant tot. I a mesura que mos aproximem a l'hora d'inici, comencen a arribar més jóvens.

El plàning del dia inclou una xarrada amb la tutora sobre les faltes d'assistència i una valoració del curs, ara que ja s'ha arribat a pràcticament la meitat. I després la part pràctica de la formació: entrenament, repassar actes, la normativa de la competició... és així com mos capbussem en Insersport.

Dirigit a jóvens en risc d'exclusió social, este programa fa servir l'esport com a eina vehicular per integrar-los en la societat. Llançat des de l'Àrea Social de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), el programa incidix en la formació esportiva, la inserció laboral, la paritat, els hàbits saludables i la inclusió de les persones amb discapacitat. Va començar l'any 2014 com un programa pilot en la federació de vela, però ara ja són 11 les federacions que hi participen.

El més difícil és cohesionar un grup tan variat i amb situacions personals tan diferents, i fer que funcione. Més que entrenar, els tècnics de cadascun dels esports que s'han adherit al projecte fan gairebé de psicòlegs. Nacionalitats diferents, edats diferents, sexes diferents i perfils i situacions personals molt diferents. Però tira endavant. I veus que això funciona quan participes en un entrenament i allò camina com un tot. Costa, és de veres, però funciona.

Ells arriben cada matí amb il·lusió. De no tindre res a fer a un objectiu. Una meta personal i col·lectiva. Se'ls il·luminen els ulls quan t'expliquen que han après coses noves; que ara ja no només saben jugar a bàsquet (alguns molt bé!), sinó que coneixen mètodes d'entrenament o saben com s'omple l'acta d'un partit; gaudixen fent treball en equip perquè formen part d'un col·lectiu; però valoren, sobretot, que amb tantes eines com han après, han sabut crear-se una opinió personal. I el que és més important: algú els escolta i els té en compte.